Marieta o Rapunzel (1885)

Miquel Ferrà i Martorell28/12/06 0:00

El tom X de les Rondaies Mallorquines d'En Jordi des Racó, recull de Mossèn Antoni Maria Alcover, conclou amb la narració que porta per títol «Sa Coeta de Na Marieta», la qual permet demostrar, una vegada més, la universalitat de la nostra literatura oral. Sembla que la Mediterrània, lluny d'aïllar, ha unit cultures i d'aquestes cultures, Mallorca, n'ha estat un creuer. Vaig passar l'estiu del 1961 a les platges de Camp de Mar, municipi d'Andratx, i un dels meus passejos preferits era pujar a la torre del Cap Andritxol. Aquesta atalaia, com tantes altres entorn de les nostres costes, disposava d'una cambra alta a la qual només es podia accedir mitjançant una escala de fusta exterior que era pujada pels atalaiers en cas de perill, és a dir, de «moros a la costa». Jo arribava, essent àgil i jove, a l'interior del recinte i al terrat circular i emmerlerat, escalant el mur, que juntes i clivells permetien. I aleshores, jo, evocava aquella rondalla de «Sa Coeta de Na Marieta», versió mallorquinitzada de «La daurada escala de Rapunzel». La sorpresa és que al cap dels anys, aquests pinars i la torre, han acabat essent propietat de la model i actriu alemanya Claudia Schiffer, una «Rapunzel» dels nostres dies. A la rondalla illenca o alcoveriana, la bella Marieta és presonera d'un gegant i aquest la té tancada a una torre sense porta ni finestres a la planta baixa. Per tal de pujar-hi, el propietari de l'esclaveta, fa que aquesta li amolli per un finestró la llarguíssima trunyella d'uns cabells meravellosament rossos. Com si fos una escala de corda el gegant ascendeix, aleshores, a l'habitació de la captiva, això després d'haver fet servir una cançoneta que diu:

«Marieta!/ ma nina!/amolle'm sa coeta,/ i jo pujaria!»

Però un dia, qui empra la coeta per a pujar a la torre és un príncep caçador, follament enamorat de la tal Marieta. I aquest, després de córrer arriscades aventures, la rescatarà.

A la rondalla alemanya el personatge que té l'al·lota tancada a la torre no és un gegant sinó una bruixa, la mateixa que amb una cançoneta que diu: «Rapunzel! Rapunzel!/ Amolla la cabellera», fa que la seva captiva deixi caure pel finestró les puntes d'un parell de trunyelles color de blat. La vella es fa amunt i aquesta mateixa escena serà contemplada, per casualitat, un dia, per un príncep caçador... «Un jove príncep caçava un dia per un bosc d'Alemanya quan de sobte sentí un al·lota que cantava dolça i tristament la seva solitud. Seguí el so de la veu, i trobà una torre que mancava de porta i escala...»

Si a la rondalla mallorquina el gegant morí ofegat per les aigües d'una torrentada, aquí, la bruixa «havent observat des del finestró únic de la torre com els dos amants es trobaven i fugen feliços a través del bosc, tingué tal ràbia, que es posà a pegar cops de cap contra les parets i es matà...»