La Federació Llull per a la defensa de la llengua i cultura catalanes revifa a Palma

L'acte convocat ahir per l'OCB també fou d'homenatge al desaparegut Damià Huguet

Les dones i els homes de Campos en un moment del seu recital.

TW
0

Ben segur que Damià Huguet, el poeta de Campos, no s'hagués trobat Com un peix dins el rostolen l'acte que va organitzar, ahir vespre, l'OCB al Teatre Municipal de Palma. Era una vetlada amb dos vessants ben diferents però que es complementaven. Per un indret, hi havia l'acte conjunt de les entitats que fan part de la Federació Llull, una associació que es va fundar fa quinze anys a Palma i que ahir va rebre una revifada per fer front comú, com va explicar Jaume Mateu, president de l'Obra, a les sacsejades i maltractaments que reben la llengua i la cultura catalanes sobretot per part d'institucions valencianes i balears i que arriben a afectar el Principat. Al seu costat es trobaven Joan Avellà, vicepresident d'Òmnium Cultural, i Eliseu Climent, president d'Acció Cultural del País Valencià, de la Federació Llull. Però abans, l'acte va començar amb l'homenatge a Damià Huguet que li reteren un grup de dones i d'homes campaners, que recitaren, a moltes veus, alguns dels seus textos més coneguts, intercalats amb les cançons que marcaren l'època en què en Damià Canova va escriure i publicar: Raimon, Maria del Mar, Ovidi... El públic, que estibava el teatre, no va tenir cap necessitat de fer passar el temps amb els xups amb què els membres de l'OCB l'havia obsequiat en entrar a dins el pati de butaques, bastava escoltar i sentir amb atenció les paraules del poeta. Es va parlar de «Terra, país, Mallorca», de «Damià de Call Vermell» o de «Si aquest mes no plou, encara s'eixugaran més les idees del consistori municipal» per recordar que «ara no plou com abans».

Després d'aquest primer bloc, tan poètic, varen venir, a l'escenari, les paraules més reivindicatives de la mà de Joan Avellà, Eliseu Climent i Jaume Mateu. El vicepresident d'Òmnium Cultural va explicar que, ells, com a institució, reclamen el català com a llengua vehicular en una societat multilingüe i també pregonen que si hi ha una llengua que necessita promoció, aquesta és la catalana. Eliseu Climent va ser el més eloqüent damunt l'escenari del Municipal, en explicar la gènesi -«virtual», el 1959- d'Acció Cultural amb una «xamba genètica» anomenada Joan Fuster. Climent es va fixar també en un esdeveniment que ha tingut lloc fa un mes i mig: la inauguració d'El Siglo, un edifici a la València del Rei en Jaume que serà seu de totes les institucions catalanes.

Va cloure l'acte, Jaume Mateu, president de l'OCB, que va fer un repàs del darrer any d'aquesta institució i, per tant, de la seva gestió. Mateu va explicar les agressions que ha patit, durant aquest darrer temps, la llengua i la cultura catalanes. De tota manera, l'OCB continuarà estenent la mà a les institucions, parlarà i actuarà en positiu perquè «Som un poble alegre i combatiu, com va dir Vicent Andrés Estellés», asegurà Mateu, i per acabar digué que «la Federació Llull esdevé una força molt potent per viure plenament i lliure en català».