Neix Juan de Arfe (1535)

TW
0

Neix a Lleó Johan von Harff, aquí conegut com a Juan de Arfe, fill de l'alemany Antoni, d'aquest llinatge, topònim proper a Koln, i d'una tal Teresa de Betanzos. La família instal·là el seu obrador i botiga d'argenter a Valladolid i allà treballaria Joan fins als vint-i-cinc anys. El 1562 es casava amb Ana Martínez de Carrión, també jueva i filla i néta de joiers. Del matrimoni nasqué una filla, Germana. Del 1579 al 1585 anaren a viure a Sevilla, tal volta pensant que funcionaria bé una nova avinentesa del negoci, però passat aquest temps retornaven a Valladolid i d'aquesta ciutat, on les coses no acabaven d'anar bé, a Burgos. Allà estan fins al 1595. Passen, després a Segòvia on ell troba feina a la Casa de la Moneda. El 1596 el rei Felip II el reclama a Madrid per tal que dauri les estàtues de Leoni, al monestir de Sant Llorenç de l'Escorial. Allà, treballant de valent, resta fins al final de la seva vida. Expert en el dibuix i el gravat, donà a la impremta un llibre força curiós, que el convertia d'alguna manera en escriptor i que anomenà «Bestiari» i que ens mostra les figures comentades de tot un seguit d'animals: El lleó, el tigre, l'elefant, l'ós, el porc, el llop, el cavall, l'ase, el camell, el dromedari, el bou, el cérvol, el xot, el cabrit, el rinoceront, el ca llebrer, el mastí, el ca d'aigua, l'eriçó, la llebre, el conill, la guineu, l'àguila, el voltor, l'estruç, el falcó, la milana, el gorrió, el corp, la calàndria, el paó, la perdiu, la guàtlera, la cigonya, el cigne, la gavina, el papagai, el mussol, l'òliba, la golondrina, el tord, el colom, el gall... Un zoo de dibuixos renaixentistes que ens sorprèn per les dades i descripcions que l'autor, amb un sentit plenament pedagògic i lúdic, presenta. És tal volta l'aspecte més curiós d'aquest precedent ecologista, el dels animals exòtics, aquells que no es veuen, per suposat, a Valladolid, Burgos o Sevilla en aquella època, sinó que cal visionar-los a Àfrica i no sempre a Àfrica del Nord...

«El rinoceront, animal ferotge, de cos gran i guarnit de conquilles, tan endurides aquestes que poden resistir l'acer, de manera que no pot esser ferit. Una banya en el nas ample amb la qual ofèn i es defensa. Sap nedar i córrer veloçment i decidit... Aninal de molta corpulència, de dues vares d'altura, té gran força i és molt lleuger en la cursa... Peus de tres dits, panxa de porc, color rogenc...»

En va veure algun, realment?
Mira també lluny en parlar de l'elefant, el lleó o el camell. Però aquests animals formaven part de les companyies de circ i de les col·leccions dels monarques. Hi havia, per altra banda, abundància de feres i salvatgina dessecades.

Afegirem que detall interessant és l'indiot o gall d'indi, que com és sabut, procedeix d'Amèrica i que Arfe representa per primer cop en un dibuix, juntament amb la descripció que explica «és una au peresosa, i sempre va amb la cua en roda i la ploma eritzada; té en el pit una grossura vermella, i va amb les ales desviades del cos; la seva altura, mitja vara.»

Si anau al nostre barri ciutadà de sa Indioteria, hi podreu veure un monument l'au que ha estat criada des de fa moltes generacions en aquella zona. Sia també un homenatge al tal Arfe.