Les dragones de Komodo no necessiten mascle

Flora, que viu al zoo de Chester (Anglaterra), va posar el maig passat una niuada de vint-i-cinc ous, onze dels quals semblaven ser viables, sense que es creuàs mai abans amb un mascle d'aquesta espècie, que en l'edat adulta pot arribar a fer tres metres i pesar fins a noranta quilos. Tres dels ous es van desaprofitar, però els altres vuit van continuar desenvolupant-se amb normalitat i s'espera que s'obrin el gener, ja que el període d'incubació en aquesta espècie oscil·la entre esl set i nou mesos. Sungai, que vivia al zoo de Londres, va posar ous dos anys i mig després del seu últim contacte amb un mascle i les seves cries, que van néixer set mesos i mig després, es troben sanes.

Els científics, dirigits per Phill Watt, de la Universitat anglesa de Liverpool, van sotmetre a «proves de paternitat» la niuada d'ambdues femelles i van descobrir que el genotip combinat general de la llorigada reproduïa exactament el de la seva progenitora, és a dir, que Flora i Sungai eren alhora «pare» i «mare» de les cries. «Encara que se sap que altres espècies de llangardaix són capaces de fecundar-se a si mateixes, aquesta és la primera vegada que es té constància d'aquest procés en un drac de Komodo», va explicar Kevin Buley, coautor de l'article, en un comunicat divulgat pel zoo de Chester. En la seva opinió, l'ocorregut amb Flora «és una 'immaculada concepció'.