Tal volta atret per l'exemple del seu germà, el rei Alfons X el Savi, Don Fadrique es degué sentir obligat a fer un recull de contes orientals. Era aquest personatge el segon fill de Sant Ferran i de Beatriu de Suàvia. Nascut el 1223 a Guadalajara, les cròniques el pinten valent, bon genet i caçador, amant d'administrar justícia i molt amic de les lletres. Senyor de Guadalajara, amb extenses possessions a Andalusia, ambicionava ser el duc de Suàvia.
Recordem que Suàvia, en alemany Schwaben, és una regió històrica entre l'oest de Baviera i Baden-Württemberg, que tenia per capital Augsburg. Els creadors del ducat, els Hohenstaufen, s'extingir en el 1268 i l'anarquia regnà aleshores en el país. Don Fabrique, anys abans d'això, pretenia aquell ducat per herència materna. Això, a la llarga, creà un greu conflicte i el príncep fou desterrat a Tunis el 1259 per viure ja, la resta de la seva vida, al nord d'Àfrica. Sobre la seva tomba, al monestir de las Huelgas, de Burgos, hi ha representats un castell, uns lleons i unes àguiles, acurat simbolisme d'una vida aventurera amb apèndix literari. No ens ha de sorprendre, doncs, descobrir en els textos deSendebar unes certes influències o connexions lul·lianes. Ramon Llull, que visqué en la mateixa època, begué en les mateixes fonts per a bona part de la seva obra faulística. Trobam coincidències argumentals, per exemple, en eLlibre de les Meravelles, de Llull, tom VII, De les bèsties, número 6, així com punts de glosat antic que ens permeten explorar el romancer medieval i el relacionen amb temàtiques semblants, fins i tot amb alguna de les que figuren encara al folklore balear, com aquella estrofa que diu:
«Si la mar se tornàs tinta/ i la terra paper fi,/ t'escriuria una carteta/ de l'amor que'm fas patir». I és que la saviesa popular i més en el baix gòtic, no té amo ni pàtria. S'universalitza amb el pas dels anys i es fa patrimoni de totes les cultures. Així, l'autor, replegador, traductor de Sendebar ens conta com una dona que decantà el príncep del palau, oblidant aquest el consell del seu mestre, acabà en dissort. De com una dona ofesa acudí plorant al davant del rei per demanar-li que matàs el seu fill. De com un nin de cinc anys i els seus dos companys donaren doblers a una vella perquè els hi guardàs. De com el mercader del sàndal tingué negocis amb un altre mercader.
De com hi hagué una història de llit entre una dona, un abat i un frare... i moltes històries més de caràcter misògin.
En resum, Sendebar, defectuós manuscrit, de poc valor literari però amb interessant contingut documental, que ens ensenya fins i tot a fer panellets de farina, mel i pebre bo, és evocador de com es programava la pedagogia en temps de Ramon Llull.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.