Raimon: «Malgrat el pas dels anys, no he perdut l'esperit de rebel·lia»

El valencià presentà a Palma el seu nou «Raimon a l'Olympia»

14/12/06 0:00

N. ABAD. Palma.
El cantautor valencià Raimon, que ahir presentà a Palma el seu nou disc, Raimon a l'Olympia, considera que la «marginalitat» que viuen el català, el basc o el gallec en els mitjans de comunicació «és encara una assignatura pendent de tots els governs espanyols». El cantautor, que va fer seixanta-sis anys a principis de mes, acaba de publicar amb la discogràfica Picap un doble CD, un amb la seva actuació a l'Olympia el 7 de juny de 1966 i un altre amb la més recent, del 13 de juny de 2006, totes dues enregistrades en directe. D'aquesta manera, el Xiquet de Xàtiva ha celebrat enguany a l'Olympia de París els quaranta anys d'aquella primera actuació, recollida en un LP que, aleshores, va rebre el premi de l'Acadèmia del Disc de França i que, a causa de la censura franquista, no es va poder editar a Espanya, tot i que això no va impedir que es pogués escoltar per aquí.

«Malgrat el pas dels anys, no he perdut l'esperit de rebel·lia», afirma Raimon, a més de reconèixer que «si la lluita contra la dictadura era com colpejar un mur, circumstància que podia tenir com a conseqüències que es trencàs el puny o el mur», arav accepta que «lluitar contra la situació actual s'apropa més a la sensació de lluitar contra un matalàs, on fas un buit petit que després torna al seu estat inicial». Si en el primer disc, que comença amb la seva cançó més emblemàtica, Al vent , i que conté tretze temes, Raimon va gravar la seva actuació acompanyat per la seva guitarra, en el segon, amb 21 cançons, Raimon canta amb un acompanyament acústic de dues guitarres, clarinet, clarinet baix i contrabaix. A més, hi inclou dues cançons inèdites: Terra negra, «versos que varen néixer en la visita a una exposició d'Antoni Tàpies»; i Si miraves l'aigua, «que intenta, per mitjà del ritme, captar una espurna de la contemplació del mar», afirmà.