No és sobrer, al davant dels àpats d'aquestes festes nadalenques, i pel que fa a l'abús de taula del que no vol pensar o és, dissortadament, ignorant del fràgil laboratori que és el seu cos, recordar eCorbacho, puix segons alguns investigadors, el propietari d'aquest «sermó», l'Arxiprest de Talavera, Alfonso Martínez de Toledo, moria el 1476, deixant a la seva esquena el famós llibre que en l'edició del 1500 portava per títoEl Arcipreste de Talavera que fabla de los vicios de las malas mujeres e de las complexiones de los ombres, entre les quals pàgines en trobam una que és documentalment útil des del punt de vista gastronòmic i que diu quina casta de rebost existeix en aquell temps a terres hispàniques, ja que Corbacho no només va recórrer la seva Castella natal sinó també els països peninsulars de parla catalana.
«No té excusa aquell que estima el plaer d'un menjar excessiu i també el beure en àpats, dinars i sopars, ben sovint amb les seves amants, engolint i xuclant sense mesura; i que allà no hi ha fre en comprar capons, perdius, galines, pollastres, cabretes, ansarons, xot i vaca per als llauradors, vi blanc i negre... i que l'aigua es deixi anar lliure pel riu!, fruites de tota casta, vénguin d'on vénguin i costin el que costin. En temps de primavera, cireres, cireretes, prunes, albercocs, figues, figues flors, melicotons, melons, peres vinoses i de la Vera, pomes de moro i de cristià, magranes dolces i agredolces i també àcides, figa seca o pansida, raïm moscatell... i tot això, sense oblidar en temps d'hivern la xulla torrada amb vi i sucre, les llengonisses amb espècies, el gingebre, el clau de girofla, els panellets de sagim i farina ben ensucrats, la perdiu amb vinet jove, el vi cuit el matí... i anem alegres, la roba curta que no volem puces i l'ànim lleuger...
I amb tot això és de veure com són trastocats els sentits, com corren les voluntats, com vagareja el cervell, com l'enteniment passa pels estats d'alegria, plaer, malhumor i plors. I a la nit, confits de sucre, llimonada, ciliandre, matafaluga, confit, pinyonada, alosa, coca de sucre i altres preciosos aliments que fan gana de menjar i beure més. Llavors, aigües rosades i de flor de taronger almescades, el que diuen abundància sense dol, safumadures sevillanes o catalanes que es composen de benjui, estorac, linum aloe, laudà, amb carbó aromàtic fetes com espalmetes per cremar, berenars, esmorzars i àpats on menjar i menjar sembla obligat. I per afegir més cosa, després de molt menjar i beure diversos i preciosos sucs i aliments, s'han d'entregar al fruïment dels plaers sexuals». Costums d'ahir, costums d'avui. I què voleu? I aquesta obra, coneguda més com El Corbacho, pren el nom del mot que en castellà antic era el verdanc o assot amb el qual el comitre castigava els condemnats a galeres o treballs forçats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.