«Fins a dia d'avui, totes les proves que s'han realitzat han corroborat la nostra hipòtesi, la de l'origen mallorquí, en concret, felanitxer, de Cristòfol Colom». Amb aquesta contundència s'expressa Gabriel Verd, secretari general de l'associació cultural Cristóbal Colón, que ha realitzat, durant el mes de novembre, dos viatges, un a Sevilla i l'altre a Cuba, per tal de donar a conèixer, de divulgar, en sengles conferències, totes les descobertes que ha fet fins ara la seva associació.
Durant el 2006 s'han commemorat els cinc-cents anys de la mort del descobridor d'Amèrica i, per aquest motiu, s'han realitzat exposicions i també s'han dut a terme algunes investigacions. Una d'aquestes estudiava les persones amb llinatge Colom (a Mallorca) i Colombo (a Gènova). «No ha donat resultat positiu i això reafirma la nostra tesi perquè cercaven el cromosoma Y, que es transmet entre varons; però, és clar, Colom era el llinatge de la mare, no del pare» del descobridor que, segons la hipòtesi de l'investigador, hauria estat el Príncep de Viana, germà del rei Ferran el Catòlic.
Davant uns auditoris molt curiosos, Gabriel Verd va desenvolupar totes les proves que, durant anys, ha anat arreplegant per tal de corroborar la seva tesi. Verd explica, en primer lloc, que Colom emprava el català de Mallorca. Signava «Almirant» i no «Almirall», parlava de «cans» en els seus escrits i no de «gossos». Així mateix, al tercer viatge batejà dos accidents geogràfics amb els noms de «Margalida» i «Boca de dragó», tal com es pot comprovar en els mapes que realitza Juan de la Cosa. D'altra banda, Colom, en uns dels documents que va fer, parla de la Terra Rubra, una terra roja que bé podria resultar ser l'Alqueria Roja on va néixer devers el 1460.
Una altra de les qüestions en què es basa Verd en les seves conferències per fonamentar les seves investigacions és en el fet que Colom tenia tractament de «Don» abans d'emprendre viatge a Amèrica i de fer empenyorar les joies a la reina Isabel la Catòlica. A més, el felanitxer va ser allotjat durant dos anys a casa del marquès de Medinaceli, casat amb la filla del Príncep de Viana: «Qui, si no algú de la família reial podia disposar de tantes prebendes? No hi ha dubte que un simple mercader genovès no podia arribar mai a la Cort. Es tractava de qualcú molt proper a la família reial, tot i que no reconegut, per poder arribar on Colom ho va fer», afirma Verd.
A la conferència pronunciada a la Real Maestranza sevillana, Verd va acabar de convèncer l'auditori quan va mostrar l'escut de Colom: els mateixos escuts que els reis de Castella i de Lleó, a més de cinc illes (les Balears) i una barra, que, «segons els heràldics, podria ser la de la bastardia», afirma Verd.
L'auditori cubà, que acudí el 22 de novembre a la biblioteca pública Rubén Martínez Villena, en un acte organitzat per l'historiador de la ciutat de l'Havana, també restà convençut per la divulgació feta per Verd.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.