La tonada que Xerramequ Tiquis Miquis no va poder modernitzar

En el seu origen, aquest disc incloïa una versió de la cançó tradicional mallorquina La tonada des llaurar del cantador Rafel Umbert, que finalment ha hagut de ser llevada. Un cop escoltada la versió dels Xerramequ, la família del músic, procedent de Sant Llorenç, va decidir declinar la proposta i no va cedir els drets perquè el grup barceloní la pogués emprar.

Xerramequ Tiquis Miquis va descobrir aquesta cançó, cantada a capel·la pel mateix Rafel Umbert, en el disc No dóna gran cosa més l'agre de la terra del conjunt Tramudança. Els catalans agafaren la cançó i li posaren unes bases electròniques, fet que no va agradar a la família.

Joana Domenge, del grup Tramudança, reconeix que ells van ensenyar la cançó a la família i que a aquests no els va satisfer. «La família va considerar que la peça es podria fer amb qualsevol altra cançó i no hi havia necessitat de fer servir la seva».

Per Marc Serrats, aquest fet és una llàstima, «perquè teníem ganes de fer un disc molt mediterrani i ara ens hi ha faltat el mallorquí». Serrats continua explicant que «Rafel Umbert cantava molt bé aquesta cançó i li donava un punt de la terra i un punt de tradicional que ara cap veu jove no és capaç de fer. Nosaltres volíem reivindicar aquest tipus de cantant».

Marc Serrats es defensa dient que «nosaltres l'únic que vam fer és música» i va afegir que «hi ha certs punts de la cultura tradicional que no avancen perquè hi ha gent molt tancada». Així mateix va reivindicar «poder fer música mediterrània sense necessitat d'haver de ser tradicionals».

El segon disc de Xerramequ Tiquis Miquis compta, una vegada més, amb la col·laboració d'una bona colla de cantants i músics d'arreu del país. El disc té quinze temes que formen un interessant collage musical amb estils mestissos que acullen el reggage, el soul i el funk. A més a més, el treball es completa amb un segon disc del que ells anomenen Chill out mediterrani, amb vuit miniviatges i que porta per títoTroctant.