«L'aspecte que ofereix Mallorca contemplat des de les altures és encisador. La costa que mira obliquament Catalunya, travessada en tota la seva extensió per una agresta serralada, els contraforts de la qual s'enfonsen en la mar, sosté nombroses viles que destaquen per la seva blancor enmig del verd d'una vegetació exuberant. Punts tan enlairats com el Puig Major i el Puig de Torrella, amb cims molt per damunt del miler de metres, serveixen de marc als vergers de Sóller i Valldemossa».
Aquesta visió que aleshores resultava espectacular, encara que avui en dia, superats tots els reptes aeris és més que habitual, tenia lloc des de l'aeroplà «Fantasma», que amb els seus quatre motors era capaç de recórrer 40.000 quilòmetres. Pintat de negre i construït en els obradors de la Casa Astra, «midava trenta-vuit metres des dels extrems de les ales, amb una llargària un poc menor des de l'hèlix als plànols de la cua. La seva armadura es composava de tubs d'acer en forma d'angle i de T, mantenint-se el seu conjunt indeformable per triangulació feta amb tirants d'acer i tensors del mateix metall».
Però el que ahir podia semblar industrialment monstruós als lectors, també avui és com una rialla. Les imaginacions novel·lesques
han estat ultrapassades per la realitat. I tanmateix, l'autor d'aquells somnis aventurers era Jesús de Aragón (1893-1973), conegut en els temps de la Segona República com el «Juli Verne espanyol» i que donà a l'impremta altres ficcions d'aparells voladors a països propers i llunyans, familiars i exòtics. D'aquests relats, diu un crític especialitzat en el gènere, que cada «argument sembla dissenyat per Verne i desenvolupat per Salgari, fórmula que sintetitza el que són les novel·les d'aquest autor...».
«Quatre motors Farman de dotze cilindres col·locats en dos grups a ambdós costats de la cambreta el dotaven d'una força total de mil dos-cents cavalls i li permetien suportar en l'aire les seves tretze tones i mitja de pes i una sobrecàrrega de cinc mil quilos, això a una velocitat mitjana de dos-cents quilòmetres per hora.
Aquests motors podien funcionar alternativament de dos en dos, segons ho poguessin exigir les necessitats d'emprendre més veloç singladura, permetent, alhora, i en el cas d'una pana, efectuar l'arranjament a l'espai estant. Anava, a més d'això, proveït amb un servomotor, accionat per un anemòmetre i un acceleròmetre, per tal d'assegurar la seva estabilitat automàtica. Mitjançant una escala mecànica de vuit escalons que es plegava fàcilment a un costat de l'aparell s'accedia a l'interior de les cambretes. Aquestes formaven un veritable hostal aeri, si no pel tamany, pel confort i la cura que s'havia posat en la seva construcció».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.