Márquez narra la vida d'un pintor de postguerra a «La decisió de Brandes»

Aquest és el punt de partida de la nova novel·la de l'escriptor català Eduard Márquez, que ha estat editada en català per Empúries i en castellà per Alianza i a través de la qual traça un engrescador relat sobre la vida de Brandes.

Records
La història es construeix a partir dels records d'un Brandes «ancià, moribund i insegur» que tracta de «repescar la seva vida reflexionant sobre la seva relació amb els amics, el seu pare, les seves parelles i la seva experiència a l'escola de belles arts». Com a teló de fons hi trobam en aquesta trama la I Guerra Mundial, el període d'entreguerres, i per tant l'ascenció inevitable del Nacional Socialisme, i també una vida a l'exili francès provocada per l'angoixa de sentir-se atrapat.

Les dues dones de les quals parla Brandes en aquesta mena de «recreació» del que ha estat la seva vida, serveixen, segons Márquez, «a manera de contrapunt», ja que enfront de la seva «abstracció de la vida», elles representen «la realitat», i d'alguna manera, Brandes «busca en elles el que no té». La gran incògnita de la història és «la decisió» que pren Brandes respecte del xantatge que li fa Hofer, que és en realitat el que dóna títol a la novel·la.

Per poder escriure el llibre, Eduard Màrquez ha hagut de realitzar un gran treball de recerca i d'investigació que li ha servit per «donar a la història una gran versemblança». «He intentat que el missatge que es desprèn del llibre sigui positiu ja que parla de compromís, de sobreposició a la barbàrie i de la fidelitat a les idees».

El llenguatge de La decisió de Brandes es regeix per la norma d'«el menys és més» és a dir, per un «estil auster i nu» que, segons l'autor, respon a la seva «herència en el terreny de la poesia», en el qual es recorre a «l'essència de les paraules perquè el seu sentit resulti més potent».