L'editorial nord-americana EC, dedicada especialment als «comic-books» amb sèries de terror i crims, presentava, com a resultat de diverses denúncies, entre les quals la del prestigiós psiquiatre Fredic Wertham, una col·lecció dedicada a la psicoanàlisi. Com diuen els especialistes del gènere de les historietes il·lustrades, «Wertham fou el paladí retrògrad i conservador que va veure els còmics com un element que provocava la pèrdua de valors i la perversió dels joves nord-americans, causants de la delinqüència juvenil. Per la seva culpa i la de la gent obtusa que li donava suport, l'esmentada editora arribà a una situació terminal en particular i del còmic-book en general».
Però mirau per on, es posa en marxa «Phichoanalysis», que semblava voler encarrilar una nova ruta ideològica amb la qualitat de dibuix habitual. I així apareixen les imatges de Jack Kamen amb guions de Daniel Keyes, Robert Berstein i algun altre. El resultat és admirable. Però la revista només es podria mantenir de març a octubre de 1955. Quins motius existien per a tal fracàs? Els personatges, el psiquiatrr, Freddy Carter, Mark Stone i Ellen Lyman, no manquen de veritable interès. Les aventures introspectives de cadascú són intrigants, originals i ben narrades. Per què el públic els va donar l'esquena?
Des del meu punt de vista per raons ben òbvies. El lector que freqüenta el quiosc, que estima el llenguatge del còmic per allò que com diuen els xinesos «una imatge val més que mil paraules», cerca, abans que qualsevol altra cosa, un punt d'evasió. Quelcom que el pugui distreure del cansament que porta cada dia després de la feina rutinària, quelcom lleuger que li resulti divertit entre un entrepà de berenada i una cigarreta urgent, un argument que el faci pensar en altres mons als quals la seva existència, moltes vegades anodina, no té accés. El món sideral de Flash Gordon. L'hampa dels gàngsters de Rip Kirby. La selva inexistent de Phantom.
L'oest de Kemo Sabay. L'Edat Mitjana del Príncep Valent... És tot un univers de fuita i distracció. La medicina contra l'avorriment amb ullades ràpides, de lectura «plàstica».
Però la magnífica sèrie «Psychoanalysis» ja entrava amb un gran defecte en el mercat del paper imprès i en els despatxos de cap de cantó dels venedors de periòdics. Feia introspecció. No allunyava els lectors dels seus problemes i més aviat els els recordava. Kamen, diuen, era un home «donat a la broma, simpàtic, graciós amb els seus companys. A Kamen's Calamity retrata part del personal de l'editora, a ell mateix i membres de la seva família. En el començament de la seva carrera, després de ser escultor, es dedicà a pintar telons per a obres teatrals i il·lustracions per a llibres Pulp (textos literaris amb personatges de còmic) i el 1950 entrà a treballar amb total dedicació a EC. Però a les historietes de «Phychoanalysis» els textos explicatius presenten una densitat que tal volta el lector lleuger no suportava.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.