Ja hem parlat de la possessió de Raixa. Allà on el nostre cardenal Antoni Despuig volgué instal·lar-hi un museu d'antiguitats romanes i un jardí, no menys grecollatí i arqueològic. El resultat, com podem veure encara avui, és una mena de quinta senyorial italiana enmig dels ametlerars mallorquins. Com la majoria de cardenals del segle XVIII, Despuig era neoclàssic i humanista. Per això, va adquirir els drets d'excavació sobre unes terres, a Arriccio, a un personatge escocès. Es tractava de Gavin Hamilton.
Aquest home va viure de 1723 a 1798. Fou, com altres pintors i artistes, amic del cardenal. Hi havia molts artistes britànics d'aquella època que es varen sentir atrets pel neoclassicisme més doctrinal i això suposava anar a les fonts originals, o en altres mots, la voluntat de deixar les Illes Britàniques i traslladar-se a viure a Roma, que aleshores era la capital europea de tot aquest moviment artístic. Gavin Hamilton fou un dels pintors de més marcada influència entre tots aquells intel·lectuals que després de deixar buides les seves càtedres a Cambridge, Oxford i altres centres universitaris del Regne Unit, preferien una existència mig bohèmia sota el sol d'Itàlia. Hamilton arribà a Roma a mitjan dècada de 1740 i hi va estar la resta de la seva vida. És a dir, prop de cinquanta-cinc anys. Això significa que hi arribà molt jove, amb vint anys i busques. Enamorat de la literatura antiga, va executar moltes pintures de tema homèric, escenes de la Ilíada i l'Odissea, obres fonamentades en un moviment de transició, que mostraven colors obscurs però vius i figures de gestos que ens podrien semblar exagerats però que evidentment criden l'atenció. No content amb la pròpia obra Hamilton fou també un actiu promotor artístic i destacat arqueòleg. De vegades i per tal de sobreviure econòmicament hagué d'exercir alhora de comerciant d'antiguitats i per això va conèixer Despuig, que segurament fou un dels seus millors clients. Roma era en aquells moments i ho ha estat sempre una font inexhaurible de peces antigues. Com a anècdota personal diré que això ho vaig poder comprovar encara, «in situ», el 1992, quan passejant prop de la Plaça del Poble, per la Via del Corso, quan uns obrers que treballaven en una claveguera, de cop i volta, com una cosa quasi natural, tragueren a la llum un sarcòfag romà tot ornat amb relleus.
Em vaig sentir testimoni d'excepció i en vaig fer una fotografia, potser la primera o de les primeres.
L'obra pictòrica de Hamilton fou coneguda, principalment a França i això gràcies, en bona part, als gravats fets per Domenico Cunego(1727 i 1794) i mantingué un gran afecte envers d'un dels mestres d'aquells anys: Jacques Louis David, el més universal.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.