Damià Pons és un referent en el món de la literatura i la
cultura catalanes illenques. Ara surten al carrer dos títols seus:
Lectures i reflexions, publicat a la col·lecció Temps Obert, que
ell mateix dirigeix a Lleonard Muntaner Editor i El jonc i
l'aritja. País, cultura, política, a Llibres de la Nostra terra de
la mateixa editorial. Tot i que són diferents, es pot dir que es
complementen.
El jonc i l'aritja, un títol enigmàtic que l'autor deixa a
interpretació del lector, recull articles de pensament polític, de
reflexió nacional, escrits des de fa quinze anys. D'altra banda,
Lectures i reflexions ho conformen crítiques literàries aparegudes
al diari «Ultima Hora» entre 22 de maig de 2004 i octubre de 2006.
Segons comentava Pons respecte a Lectures..., «ara per ara, les
gran literatures tenen el monopoli de la literatura a nivell
internacional i, en aquest àmbit, no és fàcil que la diversitat
lingüística sigui respectada. La catalana ha de tenir un paper, tot
i que sigui discret, dins la literatura internacional. Jo pens que
és possible i ho serà més, de possible, si a nivell mundial
s'estableix una ideologia que respecti la diversitat cultural com a
valor a protegir».
Crítica immediata
Els articles d'aquest volum, el més literari del dos, es poden
classificar en tres parts: uns primers de crítica d'obres
narratives, uns segons dedicats a la poesia i la resta a reflexions
literàries. Per a l'autor, «la crítica es fa de manera compulsiva.
Llegeixes un llibre i, de manera immediata, has de fer-ne un
article. No és un assaig, que et permet llegir i rellegir, sinó que
són articles immediats», assenyala mentre també parla de destriar
dues sèries d'articles dins la part dedicada a les reflexions: uns
primers dedicats a la projecció internacional de la cultura
catalana amb Frankfurt com a fita principal, i uns segons dedicats
a Un hivern a Mallorca, per tal de commemorar el bicentenari del
naixement de George Sand i per fer palès que era impossible
l'entesa entre Aurore Dupin, genuïna representant de la burgesia
francesa, amb un món anquilosat en l'agricultra, que és el que es
va trobar a Mallorca.
D'altra banda, no deixa de ser curiós que l'article que enceta
El jonc i... tracti de la projecció de la cultura a fora, una
conferència que va impartir el 5 de desembre de 1987 l'autor a
l'Auditòrium de Palma. Aquest, el de projecció internacional de la
cultura catalana, és un debat que, més que mai, és obert perquè la
nostra serà la convidada d'honor a la fira del Llibre de Frankfurt,
la més important del món.
La resta d'articles que formen aquest volum de pensament són El
nacionalisme a Balears entre la precarietat i la consolidació;
L'associacionisme i el procés de normalització cultural; Reformar
l'Estatut, nacionalitzar el país; Els paísos catalans des de la
perifèria; Del XIX al XX: el nacionalisme a Mallorca davant dos
finals de segle; La nació cultural: mancances i reptes de futur; El
31 de desembre, la diada de Mallorca que ha triat la història
(aquest publicat a Diari de Balears el 5 de maig de 1997); Els
intercanvis culturals entre Mallorca i Catalunya; La situació de
les Illes despré del 25-M; Les Illes Balears, del progrés a la
modernitat; Sobre els Països Catalans; Reptes de futur per a la
cultura catalana i Sobre Els mallorquins, de Josep Melià. Algunes
consideracions.
L'autor els descriu com uns articles d'anàlisi històrica del que
ha estat el mallorquinisme polític. «Des de la figura de Miquel del
Sants Oliver, el s. XIX, hi ha hagut una continuïtat. Hem pogut
observar, de fet, les aportacions que el nacionalisme polític ha
fet al país i, com no podia ser d'altra manera, al món de la
cultura, que ha donat uns grans escriptors, que s'han sentit
estimulats per escriure en català».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.