Damià Pons: 'La catalana ha de tenir paper, tot i que sigui discret, a la literatura internacional'

L'exconseller de Cultura publica «El jonc i l'aritja. País, cultura, política» i «Lectures i reflexions»

TW
0

Damià Pons és un referent en el món de la literatura i la cultura catalanes illenques. Ara surten al carrer dos títols seus: Lectures i reflexions, publicat a la col·lecció Temps Obert, que ell mateix dirigeix a Lleonard Muntaner Editor i El jonc i l'aritja. País, cultura, política, a Llibres de la Nostra terra de la mateixa editorial. Tot i que són diferents, es pot dir que es complementen.

El jonc i l'aritja, un títol enigmàtic que l'autor deixa a interpretació del lector, recull articles de pensament polític, de reflexió nacional, escrits des de fa quinze anys. D'altra banda, Lectures i reflexions ho conformen crítiques literàries aparegudes al diari «Ultima Hora» entre 22 de maig de 2004 i octubre de 2006. Segons comentava Pons respecte a Lectures..., «ara per ara, les gran literatures tenen el monopoli de la literatura a nivell internacional i, en aquest àmbit, no és fàcil que la diversitat lingüística sigui respectada. La catalana ha de tenir un paper, tot i que sigui discret, dins la literatura internacional. Jo pens que és possible i ho serà més, de possible, si a nivell mundial s'estableix una ideologia que respecti la diversitat cultural com a valor a protegir».

Crítica immediata
Els articles d'aquest volum, el més literari del dos, es poden classificar en tres parts: uns primers de crítica d'obres narratives, uns segons dedicats a la poesia i la resta a reflexions literàries. Per a l'autor, «la crítica es fa de manera compulsiva. Llegeixes un llibre i, de manera immediata, has de fer-ne un article. No és un assaig, que et permet llegir i rellegir, sinó que són articles immediats», assenyala mentre també parla de destriar dues sèries d'articles dins la part dedicada a les reflexions: uns primers dedicats a la projecció internacional de la cultura catalana amb Frankfurt com a fita principal, i uns segons dedicats a Un hivern a Mallorca, per tal de commemorar el bicentenari del naixement de George Sand i per fer palès que era impossible l'entesa entre Aurore Dupin, genuïna representant de la burgesia francesa, amb un món anquilosat en l'agricultra, que és el que es va trobar a Mallorca.

D'altra banda, no deixa de ser curiós que l'article que enceta El jonc i... tracti de la projecció de la cultura a fora, una conferència que va impartir el 5 de desembre de 1987 l'autor a l'Auditòrium de Palma. Aquest, el de projecció internacional de la cultura catalana, és un debat que, més que mai, és obert perquè la nostra serà la convidada d'honor a la fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món.

La resta d'articles que formen aquest volum de pensament són El nacionalisme a Balears entre la precarietat i la consolidació; L'associacionisme i el procés de normalització cultural; Reformar l'Estatut, nacionalitzar el país; Els paísos catalans des de la perifèria; Del XIX al XX: el nacionalisme a Mallorca davant dos finals de segle; La nació cultural: mancances i reptes de futur; El 31 de desembre, la diada de Mallorca que ha triat la història (aquest publicat a Diari de Balears el 5 de maig de 1997); Els intercanvis culturals entre Mallorca i Catalunya; La situació de les Illes despré del 25-M; Les Illes Balears, del progrés a la modernitat; Sobre els Països Catalans; Reptes de futur per a la cultura catalana i Sobre Els mallorquins, de Josep Melià. Algunes consideracions.

L'autor els descriu com uns articles d'anàlisi històrica del que ha estat el mallorquinisme polític. «Des de la figura de Miquel del Sants Oliver, el s. XIX, hi ha hagut una continuïtat. Hem pogut observar, de fet, les aportacions que el nacionalisme polític ha fet al país i, com no podia ser d'altra manera, al món de la cultura, que ha donat uns grans escriptors, que s'han sentit estimulats per escriure en català».