La pèrdua de Dàcia (271)

L'emperador Lucius Domicius Aurelianus (214-275), el primer divinitzat en vida, vencedor de Zenòbia, la famosa reina de Palmira, i constructor entorn de Roma d'un mur fortificat contra els bàrbars que encara existeix, la Muralla Aureliana, perdia el territori de Dàcia, que queia en mans dels gots. Quedava liquidada així una no menys famosa història. Dàcia, antic país d'Europa oriental, actual Romania, havia estat una de les grans conquestes de Trajanus, entre el 101 i el 106 després de Crist, i aquelles terres repoblades per colons romans. Hi explotaren mines d'or i el memorial o la crònica il·lustrada d'aquella guerra restà per a sempre reflectida, en el centre arqueològic de la Ciutat italiana. Ens referim a la «Colonna Traiana», amb els seus trenta-vuit metres d'altura, obra sense precedents dins l'arquitectura de l'antiguitat. El monument guardava les cendres de l'emperador, una excepció a la normativa que prohibia inhumar en la zona urbana. Els disset tambors sobreposats, de marbre de Carrara, presenten ornamentació en relleus de faixa espiral, conjunt del qual forma un seguit d'imatges tot cobrint dos-cents metres de llargària, i d'un metre d'altura o un poc més ample en la part superior per tal de corregir l'efecte de la perspectiva. És una sorprenent col·lecció de dues mil cinc-centes figures i només el mateix emperador ja hi apareix unes seixanta vegades. Descriu aquella campanya de Trajanus contra els dacis, document històric inestimable per a conèixer els personatges d'aquell moment, les seves armes i llurs tècniques de guerra. La idea de tot el conjunt és deguda a un sol mestre, un sol artista, probablement Apolodor, que aquí exhibeix tot el seu geni creatiu. La representació dels paisatges, l'ordinament escalonat dels diferents plans, la profunditat de les figures, la seqüència orgànica de les escenes. Tot el saber plàstic grecoromà s'hi troba ben present. Però això encara podria tenir per a nosaltres un relatiu interès si no fos perquè entre totes aquestes figures guerreres hi ha foners, presumiblement balears. Res pot tenir d'estrany en aquell capítol de la història, quan l'exèrcit imperial els en llistava, en qualitat de mercenaris, com avanguarda de primer xoc. Potser un dels testimonis arqueològics, aquí i ara, que evoca aquella cordial «entente» entre romans i talaiòtics sia el poblat calvianer de sa Mesquida, situat a la badia de Santa Ponça, que ens és descrit com el primer exemple de vil·la romana que s'ha excavat a Mallorca. Les estructures arquitectòniques que s'hi han exhumat demostren l'existència d'una sèrie d'habitacions de dimensions similars disposades al voltant d'un pati central en el qual hi ha un pou. Hi ha també restes d'un forn on era fabricada ceràmica, dos abocadors per a peces defectuoses, vestigis de dipòsits per a la transformació de productes del camp, arts de pesca i altres molts detalls que aporten dades ben curioses.