Just al passeig marítim, amarrada al port i a disposició de tots els mallorquins, trobam La balear, un veler gairebé centenari que ha esdevingut una peça arqueològica i un fòssil vivent dins la Mediterrània. Al voltant dels anys 90 començà a aparèixer, dins el món marítim, certa preocupació per salvar embarcacions tradicionals que s'estaven perdent. Dins aquest marc, va sorgir La Balear, una barca batejada l'any 1924 i que havia passat més de 70 anys pescant.
Va ser alesgores quan s'uniren els esforços per presevar un veler que era ja una peça única. La llei europea estableix que quan una barca deixa de pescar, i perquè els propietaris en puguin cobrar una subvenció, aquesta ha de ser destruïda. L'única manera d'evitar aquest desballestament era convertir el veler en un bé d'interès cultural, fet que succeí el 1998.
Som-hi
Un cop la barca protegida, arribava el moment d'iniciar el seu procés de restauració. Fou així com, d'una barca que no tenia cap valor, se n'ha aconseguit una peça de museu que cada setmana surt a la mar, és visitada per centenars d'escolars i participa en multitud d'actes que es fan dins i fora de Palma.
Al capdavant de la restauració, hi trobem Joan Manel Pons, tècnic de patrimoni marítim del Consell de Mallorca, que reconeix que «un dels objectius era fer una barca dinàmica. Una barca com aquesta ha d'estar navegant i tots els mallorquins n'han de poder gaudir».
Per dur a terme la restauració es va crear l'Escola de Mestres d'Aixa, un centre que funciona encara avui dia i d'on ha sortit ja una tercera promoció. Segons Pons, «es va veure que la formació que rebien els joves era bona i que hi havia demanda». Actualment, els alumens de l'Escola de Mestres d'Aixa treballen en la restauració de L'alzina, un llaüt conegut arran de la seva participació a l'expo de Sevilla.
La restauració de la Balear va començar l'any 2000. Durant el primer any, no es va tocar gaire la barca ja que els alumnes van rebre una completa formació teòrica. Després de quatre anys, el juny de 2004, la barca fou inaugurada. Manuel Pons reconeix que «la restauració va ser una feina laboriosa perquè vàrem haver de restaurar la fusta original forat per forat». El més important de la barca, segons continuà explicant Pons, «és la seva forma, les seves costelles. De l'estructura original, se n'han conservat entre el 80 i el 90 per cent». El folre es va fer nou però sempre mantenint les mateixes mides, materials, gruixos i tècniques.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.