Un dels primers noms coneguts de Mallorca seria Cromiussa. Llavors, Mallorca i Menorca són anomenades Gimnèsies perquè els seus pobladors no duen cap tipus de roba en temps d'estiu. Després, els romans, esmenten Mallorca com a Balearis major. El nom de Majòrica, del qual deriva el topònim actual, començà a usar-se quan ja era començada l'era cristiana.
Cap al segle V, els vàndals, després de travessar la Gàl·lia a sang i foc, van a establir-se al sud d'Ibèria, on es feren forts i venceren els romans. L'any 426, en ardides expedicions piràtiques per la Mediterrània occidental, essent el seu rei Gunderic, arriben a les Balears, les devasten i s'enduen tot el botí i esclaus que poden capturar. Reembarcats, seguia Mallorca subjecte a l'imperi romà.
Mentrestant, el 429, sota el govern de Genseric, els vàndals passen al nord d'Àfrica, vencen els romans i allà constitueixen un regne poderós, amb la mítica Cartago per capital. Establerts, doncs, els vàndals a l'actual Tunísia, emprenen devastadors atacs contra altres ciutats nord-africanes i també contra les Balears. Després de la mort de l'emperador romà Valentinià III, l'any 454, les Balears, juntament amb Còrsega, Sardenya i Sicília passen a formar part del regne vandàlic africà. Explica l'historiador Pere Xamena que «els vàndals eren cristians arrians i perseguiren els catòlics cruelment. No solament la raça i la religió separaven els vàndals dominadors dels romans subjugats, sinó també els costums i la llengua: uns parlaven el gòtic i altres el llatí, però més que tot els dividia l'odi que es professaven mútuament. Per tots aqu ests motius sembla que no hi hagué fusió entre la població mallorquina indígena-romana i la vandàlica, apart que possiblement, aquesta darrera fou escassa a les illes, limitant-se als funcionaris de l'administració...».
S'ha de pensar que dins aquesta situació tan difícil i repressiva un bon nombre d'illencs, aquells que tenien mitjans per a fer-ho, degueren abandonar secretament Mallorca per a desplaçar-se als indrets nord-africans que encara no pertAnyien als vàndals. Per això, quan apareix en el martirologi Sant Majòric, fill de Santa Dionísia, en el nord d'Àfrica, pensam que es tracti, molt probablement d'un mallorquí. Ens conta el pare Croiset: «A Àfrica patiren martiri les santes dones Dionísia, Dativa i Lleòncia, un religiós baró anomenat Terci, un metge que havia nom Emilià, i Bonifaci, amb altres tres germans; tots els quals patiren la persecució dels vàndals, en temps del rei Hunneric, arrià, per defensar la fe catòlica, patint cruelíssims i innombrables turments, i varen merèixer, per això, comptar-se entre els confessors de Crist. Allà mateix, Sant Majòric, fill de Santa Dionísia, el qual, gairebé adolescent i tenint por de la tortura, fou comfortat amb les mirades i persuacions de sa mare, i més valent que tots els altres va morir en el suplici: l'abraçà sa mare, li donà sepultura a ca seva i no s'aturava de pregar al davant del seu sepulcre...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.