Una pantera mallorquina (1934)

Quan visitam el museu d'Artà, bona part de la nostra atenció, des prés de contemplar diferents peces talaiòtiques de ceràmica i de bronze com espases, pectorals, puntes de llança, fletxa o destral, gerres i gerretes, vasos i atuells, tal volta, la nostra atenció, més i més encuriosida, se centrarà en un capet de pantera fet de bronze i que fou trobat l'any 1934 a la possessió de Son Marí, dins el terme de Santa Margalida. No tenim notícia d'aquesta casta de felí dins la nostra fauna local en el decurs del temps i presumiblement, tal peça pogué venir de fora. Existeix una forta tradició entorn del lleopard, en llatí «pantheram» a la Mediterrània oriental i l'Orient mitjà. Veim aquest felí representat en els pòrtics Tell-Halaf de Pèrsia, en alguns relleus assiris, en tot un seguit de vasos corintis, en l'art sassànida, en la tradició de Simurg, en els teixits de rodes bizantins i, ja més apropat a nosaltres, en les escenes de caça de l'habitatge dels Cei, a Pompeia, això només per esmentar alguns exemples que ponderen les qualitats de tal fera. Observem que el felí de Son Marí es mostra en posició d'atac, la boca ben oberta, els ullals molt destacats, les orelles aixecades i punxarrudes, els ulls ferotges i carregats de ràbia, el mussell pla i recollit. Hi podem afegir les ratlles laterals que augmenten el seu exotisme i el blens centrals, damunt el cap, en forma de triangle, que comuniquen encara més, a la petita figura, la idea de la dinàmica salvatge. Més naturalista que arcaic, el felí, buit per dintre, podria haver estat l'ornament que rematava una vara de fusta o algun altre element simbòlic de govern. També hagués pogut servir de peça ornamental en un carruatge o cavalleria. Però tot plegat són hipòtesis entorn d'un animal que despertava les majors expectacions en el Coliseu de Roma. El poeta Virgili ens parla d'aquest «animal ferotge», de la seva sorprenent agilitat i de la potència del seus sentits. Dins la llengua llatina hi ha, fins i tot, un adjectiu, «pantherinus», que com diu Plini es refereix a tot allò que es pugui relacionar o pugui recordar la pantera, fins i tot «pantherinae mensae», és a dir, taules llavorades amb la tècnica del «tàrsic», això és, la tasca d'incrustació feta amb fusta, conquilla o nacre o també amb fusta de diferents colors, tot formant una mena de mosaic. Però aquest adjectiu no atura aquí el seu ventall de significats i, segons Plaute, «pantherini homines» vol dir homes que enganyen, que menteixen, que ben sovint són fraudulents en les seves accions.