Una cinta de dol al capell

Creació
Llorenç Capellà nasqué a Montuïri l'any 1946 i és fill del també escriptor Pere Capellà i Roca. Dins el camp de la creació ha anat alternant, des dels seus inicis, la novel·la amb el recull de narracions breus. Així, el 1971 publicà el seu primer llibre de relats titulat No hi ha vent a la teulada. Després van venir les novel·les inspirades en temàtica històrica El pallasso espanyat (1972), Un dia de maig (1972) i Romanç (1973). L'any 1981, amb la novel·la negra Jack Pistoles, guanyà el premi Ciutat de Palma. La seva activitat continuà amb Ailòviu (1984) finalista del premi Sant Jordi, Una cinta de dol al capel(1984) premi Víctor Català i Ai, Joana Maria (1987). Més recents són l'aplec de relats 1920 (2002) i la novel·la Mireia emmarcada a la finestra (2006). Com a autor de teatre, ha publicat les obres Bolles de colors (1983) que fou estrenada el 1988, El pasdoble (1984) premi Ignasi Iglesias i estrenada l'any 1988 i Un bou ha mort Manolete (2003) amb la qual guanyà el premi Born de teatre del 2002. Tot i que ha fet diferents incursions en la poesia, l'únic recull de poemes que ha editat és Guitarres de do(1998).

En general, la seva producció presenta un progressiu allunyament del realisme dur amb el qual s'inicià als anys setanta. Com a membre d'aquella generació literària, participà del caràcter trencador de la literatura que era entesa, a les acaballes del franquisme, com a un instrument sacsejador de crítica social i estètica. Aquest procés, ha anat paral·lel a una depuració i maduració de l'estil, tot i mantenir sempre l'atenció als problemes de la realitat i la societat que l'envolta.

Recerca
Des d'aquest mateix sentit, proper a l'observació, cobra significació el seu treball de recerca que lliga, d'altra banda, amb la seva tasca periodística. Així es poden esmentar els seus llibres d'entrevistes i de reportatges Quinze empresaris mallorquins (1975), Les ideologies polítiques a Mallorca (1975) i Mallorca i el món obrer (1976) publicats a l'inici de la Transició democràtica. També resulten rellevants la biografia Ignasi Ferretjans o la lluita pel socialisme (1986) sobre el dirigent polític nat a Palma el 1895; el ja esmentat Diccionari vermel(1989) i l'assaig La Mallorca del clavel(1999). D'altra banda, és autor dels volums L'esport a les Balears. 1893-1936 (1993) i L'esport a les Balears. 1936-1959 (1995).

Pel que fa al món del periodisme, Llorenç Capellà ha format part de la nòmina de col·laboradors de «Diario de Mallorca», «Avui», «Baleares», «Última Hora» i «ABC». També fou responsable de la corresponsalia a Mallorca del setmanari «El Temps». A l'actualitat, treballa com a articulista d'opinió a Diari de Balears i com a col·laborador a la revista setmanal Brisas. Capellà és membre del consell de direcció de la «Gran Enciclopèdia de Mallorca» i, des de 1996, també ho és de Diari de Balears.

La cinta de dol
El llibre de narracions, -contes, en realitat-, Una cinta de dol al capelpresenta un ampli ventall d'imatges, punts de mira, matisos i perfils sobre la mort i el morir. Capellà aporta, a partir de diferents temàtiques i ambientacions, una visió particular sobre el fet des de la seva significació més comuna i quotidiana. Una cinta de dol al capelrepresenta, en una lectura més profunda, una reflexió subtil, sense exagerats dramatismes, a l'entorn de la memòria i de l'oblit, de la permanència i de l'extinció. Amb aquest propòsit, l'autor exposa el vessant màgic que pot envoltar tota realitat, per crua que sigui. Així, totes les històries del llibre són protagonitzades per éssers que resten a mercè dels condicionants de la seva pròpia vida, del seu destí, es podria dir. Llorenç Capellà desplega amb saviesa, al llarg de la vintena de relats, una fina ironia i un original estil que palesa un control eficaç del llenguatge. L'obra, en definitiva, forma part d'una de les principals carreres de l'actual narrativa catalana.