El Siglo, de grans magatzems tèxtils a la seu de la cultura contemporània

L'edifici acull el centre Octubre d'Acció Cultural i l'Institut Joan Fuster

Sebastià BennàssarValència27/10/06 0:00

«Aquest és el llegat de la generació dels seixanta, setanta i vuitanta, dels Fuster, Sanchís i Estellés, el llegat de tot un projecte de país i d'una voluntat renovadora com no s'havia vist mai des de la desfeta d'Almansa». Amb aquestes paraules el secretari general d'Acció Cultural, Eliseu Climent, presentà ahir als mitjans de comunicació la conversió de l'antic magatzem comercial El Siglo en l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. Una conversió que ha costat deu milions d'euros i que es pot concretar en la intenció de ser un dels principals referents de la cultura universal a la ciutat de València.

D'això se n'hauran d'encarregar les entitats que estaran allotjades a l'edifici: l'Institut Villalonga d'Economia i Empresa, l'Institut Internacional d'Estudis Borgians, l'Institut de Ciències de la Salut Joan Baptista Peixet, Acció Cultural, El Temps, l'Institut Internacional de Ciència Política, l'Institut Joan Fuster, l'Institut del Territori l'Assemblea de Municipis, entre molts d'altres, com també la llibreria Tres i Quatre, que Climent ha cedit a Acció Cultural.

Aquest edifici, a més a més, ha nascut amb una sorpresa: el president de la Generalitat, Francesc Camps, ha enviat una carta adreçada a Acció Cultural felicitant-la per aquesta nova fita i esperant que aquest edifici sigui tot un èxit i un referent. «És la primera missiva que es rep de la Generalitat Valenciana» des de 1995, segons Climent.

Tot i que ja ha acollit dos congressos dels 35 premis Octubre, s'espera que l'edifici entri en ple funcionament d'aquí a dues setmanes i de manera perfecta amb el proper any. De totes maneres, no s'haurà d'esperar tant per començar a veure una programació cultural de luxe que arrencarà el 15 de novembre amb les exposicions que el CCCB va dedicar a Kafka i Borges, i poc després es podran veure les mostres dedicades a Joyce i Pessoa.

Aconseguir aquest somni no ha estat fàcil. La Fundació Renau era qui volia comprar l'edifici, però al final ha estat un guany per al català.