Caputxins: molt més que un centenari

Tanmateix, si hem de cercar l'origen dels caputxins a Palma, ens hem de situar en el segle XVII, concretament l'any 1672 quan, tot i les reticències d'altres ordes religiosos, decidiren establir-se a les Illes.

Més tard, l'any 1835, i en virtut del decret de desamortizació de béns eclesiàtics, els caputxins, així com tots els altres ordes religiosos, hagueren d'abandonar l'Illa i totes les seves propietats foren confiscades. Aquesta mesura, promoguda per la reina Isabel II, responia a una liberalització del Govern que considerava els convents un escull de l'Antic Règim i necessitava les seves terres per sortir de la crisi bèl·lica i econòmica en què estava immers tot l'Estat.

Hagueren de passar 71 anys perquè els caputxins poguessin tornar al seu monestir de Palma. Tot i això, el llegat cultural del passat, encapçalat per una biblioteca d'immens valor o per un museu d'antiguitats, s'acabà perdent i el convent, convertit aleshores en presó, ja no tornà a tenir mai l'activitat anterior. L'any 1906, doncs, el recinte dels caputxins es tornà a posar en marxa. Els monjos que hi vingueren, encapaçlats per fra Bru d'Igualada, provenien en bona part de Barcelona i es formà, així, la secció provincial de Catalunya i de les Balears que encara perdura avui dia. Aquest fet propicià que el convent mostràs una sensibilitat especial per la cultura catalanobalear. El frare Lluís Arrom, actual responsable del monestir, comenta que «sempre ha existit un lligam entre la gent que estimava la cultura i l'Orde dels Caputxins, perquè aquí trobaven un ambient que afavoria la cultura d'aquesta terra». La majoria de misses que es fan ara a l'església dels Caputxins són en català i, en una de les seves capelles hi ha una rèplica exacte de la Moreneta, Verge de Montserrat i patrona de Catalunya. També durant el franquisme, la mateixa congregació aixoplugà la casa regional catalana a Mallorca i li permeté, per mitjà de l'Associació Mare de Déu de Montserrat, continuar la lluita per la cultura i la llengua pròpia de les Illes Balears.

La historiadora i escriptora Rosa Planas manté actualment una estreta relació amb els caputxins, fins al punt que ha recopilat bona part de la seva història.

Segons Planas, dins l'Orde dels Caputxins hi destaquen personalitats que s'han incardinat profundament en el si de la cultura a les Illes Balears: són sant Miquel de Petra i Lluís de Vilafranca, en el seu primer període, i fra Andreu de Palma en aquest darrer.

Miquel de Petra va ser el constructor del convent actual dels Caputxins. Filòsof i matemàtic, va ser el primer que recollí fons per a la biblioteca.

La segona personalitat és Lluís de Vilafranca, que fou el darrer pare guardià del convent i també el seu bibliotecari. Segons explica la historiadora, en aquella preuada col·lecció s'hi podien trobar, entre altres, un gran nombre d'incunables, obres d'Ausiàs March del segle XVI o una Ilíada del segle XIV. Planas comenta que «en principi la biblioteca es confiscà amb la idea de fer-ne una de provincial per a tots els ciutadants, però a l'hora de la veritat, les obres es dispersaren. Algunes les robaren, altres es perderen. Només en queda una petita part que podem trobar avui dia a la Biblioteca Vivot».

Però si el llegat de la cultura dels caputxins és innegable, també ho és la seva tasca humanitària i d'ajuda dels més necessitats. Ja en els seus orígens aquesta congregació es regia per un retorn a l'austeritat i al servei dels més pobres. Fra Lluís Arrom explica que «els caputxins sempre vivien al costat de la gent més humil, i per exemple en èpoques de pesta, en el segle XIX, es traslladaren al pobles on n'existia l'èpidemia (Son Servera o Artà) i tenien esment dels empestats, fins al punt que molts d'ells acabaven morint infectats».

Actualment, els caputxins, ajudats per una cinquantena de voluntaris, reparteixen cada matí més de 120 entrepans als captaires de Palma, i cada dijous, per mitjà de l'ONG Servei Solidari i Missinoer (SSIM), distribueixen roba i menjar per als més necessitats, sobretot per als immigrants sud-americans que acaben d'aterrar a la nostra illa.