L'illa dels morts (1880)

Arnold Böcklin enllestia en aquestes dates properes a la festa de difunts, aquell any 1880, el seu famós llenç, L'illa dels morts. No content del tot d'haver elaborat el tema, tal com l'anava concebint, en va fer quatre versions més, la darrera, el 1886. La composició pictòrica ens mostra, en tots els casos, un illot al qual s'apropa una barca, moguda a rem, que condueix el fantasma de la mort, el misteriós remer i un taüt. L'illa, aparentment mediterrània, mostra un bosquetó central de xiprers mig cenyit per altíssims penyals fitorats de nínxols. El cel i la transparència de les aigües canvia d'una versió a l'altra. Però el que no s'hi pot negar és el segell clàssic. No és estrany que Böcklin acabàs instal·lant el seu obrador a SanDoménico, prop de Fiésole, fins a la seva mort el 1901. Observant aquesta darrera residència de l'artista hi veim la bellesa d'un poble llatí sobre el vessant d'una arbrada muntanyeta, els xiprers abundants i l'arquitectura romana popular de la zona. Fiésole, a la Toscana, ha estat per als arqueòlegs una font de restes etrusques i romanes, i això, per a Böcklin era un toc mágic. Però el que segurament no sabia el pintor suís, nascut el 1827 i autor de nombrosos quadros de temes mitològics, és que a Mallorca existia de debò l'illa dels morts i això des de temps primitius. Així, a la zona de la platja de Santa Margalida, ens interessarà de veure l'habitat talaiòtic de Son Marí, la necròpolis de Son Real i, especialment, pel que té de curiós, l'illot dels Porros. Aquesta petita illa, molt plana, té per afegitó, la forma d'una paella romana, just com una d'aquelles que trobades a Pollentia amb molt de rovell es conserven ara al Museu de Mallorca. Hi observam les estructures de pedra que un dia tancaren les sepultures, allà, enmig de la mar, obertes a tots els vents i totes les tempestes. Sembla que s'hi practicava l'enterrament però també la incineració. De vegades, aquesta, era parcial i sobre els cadàvers ja descarnats s'hi abocava calç. S'han trobat nadons inhumats a cel obert, dins urnes de marès o ceràmica. Altres criatures, mortes a curta edat, han aparegut dins àmfores. Una de les carecterístiques de la Necròpolis de Son Real és l'acabat de les sepulcrals estructures de pedra, rodones i lleugerament torrejades, és a dir, de tècnica semblant als habitatges dels poblats talaiòtics. Diuen, per altra banda, que aquest illot dels Porros, en temps de l'antigor, devia estar unit a terra per una petita llengua i que amb el temps, l'onatge i l'erosió, aquest pas fou tallat per les aigües. Observem aquesta costa: de la Punta dels Fenicis a la Punta Llarga, entre les desembocadures del torrent de Son Bauló i la del de Na Borges. Tot un paisatge grandiós i mític a l'estil de Böcklin.