JULIO HERRANZ. Eivissa.
Una terrible història de la Guerra Civil en la qual moriren 788 homes que escoltà des d'infant a testimonis indirectes és l'esperó que ha portat Josep Lluís Mir a embarcar-se en un ardu, laboriós i apassionat treball: enregistrar un documental sobre l'enfonsament la matinada del 6 de març de 1938 del creuer Baleares, a mans del bàndol nacional, per l'Armada Republicana. «Un dels supervivents era de Sant Antoni i conec la seva família. Des de menut, he escoltat històries sobre gent que va ser aBaleares; després he anat veient coses, algun llibre, i aqueix vaixell sempre m'ha rondat pel cap», explicava el cineasta portmanyenc.
El projecte ja està en marxa, «i la cosa va millor del que pensàvem. Volíem fer un documental que explicàs què va passar segons els supervivents que encara resten vius; i van sortint, ja tenim fetes algunes entrevistes. De les Illes, només viu un mallorquí de vuitanta-quatre anys que en tenia catorze quan va ser aBaleares. Els altres són de la Península», va precisar Mir (direcció i producció), amb el qual col·laboren Antoni Cardona Prats (so), Santi Ribas Ribas (ajudant de producció; «la meva mà dreta», va apuntar Mir) i Jaume Marí Costa (fotografia).
Previsió
Com que els quatre viuen d'altres feines, no poden dedicar molt de temps a aquesta tasca. «Pensam tenir reunida tota la documentació i enregistrat el material a mitjan 2007; després, a muntar-ho. No sé quant durarà, comencen a sortir coses molt interessants, que ens agradaria ficar. Calcul que rondarà com a mínim els 45 minuts; tot i que si el material és bo, pot durar més», va precisar José Luis Mir, afegint que en el tema de les despeses «de moment, ho pagam tot nosaltres». Han tocat a les portes de l'Ajuntament de Sant Antoni i a les del Consell d'Eivissa, que prometen donar alguna cosa «amb vista a l'any vinent, perquè la partida d'enguany està tancada». I no descarten recórrer al Govern balear i al Ministeri de Cultura.
Una de les coses més sorprenents de l'enfonsament deBaleares és que encara no s'ha localitzat amb precisió on està enfonsat, tot i que sí se sap que va ser a devers setanta milles del cap de Palos i a cent i escacs de Formentera. «Li llançaren catorze torpedes una flota republicana que el va trobar per casualitat; només el tocaren els dos darrers, que els va llançar el destructor Lepanto; començà a enfonsant-se de proa a la manera deTitanic, amb la popa aixecada. Està a més de mil metres de profunditat».
Era gairebé bessó del creuer Canarias. Tenia gairebé dos-cents metres d'eslora i 1.200 homes de tripulació. S'ofegaren 788 homes, entre ells un eivissenc, encara que vuit o nou paisans seus salvaren la vida. Actualment, un equip de Madrid intenta fer un escombratge amb una ecosonda per trobar-lo, «perquè les coordenades que tenen són les que va donar l'Armada en aquells anys, però ningú no ha anat a veure si és veritat. Estic en contacte amb aquesta gent i m'han dit que si el troben em deixarien les fotos per al documental», conclogué José Luis Mir.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.