Apareix a França un tractat d'alquímia operativa, «Hermes devoilé», d'un tal Cambriel Cyliani, que segons l'historiador Jean-Charl es Pichon, «és la més commovedora d'aquest tipus d'obres ja que es presenta com l'autobiografia d'un home que diu haver passat trenta-set anys de la seva existència estudiant els fanòmens de la natura. De família ben situada, Cyliani arribava gairebé a l'edat adulta quan caigué la Bastilla. Les seves conviccions l'empenyien a defensar la causa de la Llibertat, de manera que aquell període de la seva vida fou prou feliç...»
Deia el mateix Cyliani que en aquells dies, «m'honoraren amb alts càrrecs. Però la meva passió per l'alquímia trencà totes aquelles possibilitats. Que no pugui jo, per temor d'esser acusat de fer les coses fora de temps i massa feixuc, detallar les petites passions humanes i la gran diferència que existeix entre l'home amable que veim ornant les vetlades de les nostres sales, i el mateix home guiat per l'afany de les riqueses i per la maleïda cobdícia.
«Cyliani es casà i això augmentà les seves dificultats econòmiques. Escriví que «una fortuna s'eclipsa quan una família nombrosa augmenta les seves despeses». Tanmateix segueix amb les seves investigacions i perd els pocs doblers que guanya per tal d'adquirir productes i aparells que quasi sempre resulten inútils. Tanta privació causa, segons ell, la mort dels fills. Després, pateix mania persecutòria. Diu que els seus enemics el volen enverinar per tal d'apoderar-se dels seus valuosos escrits...
Amb això, passejant-se un dia pel camp, Cyliani s'havia assegut vora la soca d'un roure. Sentí aleshores que l'arbre cruixia i va veure que en sortia la nimfa més bella del món, la qual li digué:
«Sóc l'esperit astral, don la vida a tot el que respira i vegeta.
Què puc fer per tu?»
I Cyliani no demana glòria ni riquesa. Només la manera de rehabilitar-se al davant dels seus propis ulls. Aquesta nimfa passarà a ensenyar-li els secrets de l'univers, com la natura tripla de l'home, que és tal que el cos ha de morir primer i que l'esperit se separa de l'ànima, el seu envoltori gloriós, abans de reintegrar-se a la universalitat. També li fa conèixer la medicina filosofal i el veritable sentit del Drac, la matemàtica essencial: «D'un per un que no és més que un en feren tres, dels tres, dos, i dels dos, l'un». També li explica com preparar l'Azoth o mercuri dels filòsofs i diferents metamorfosis dels regnes vegetal i mineral.
Realitza transmutacions i exposa dinou lliçons complicadíssimes sobre la natura de les coses... I tanmateix, ningú no li va fer cas, ni tan sols el seu amic, el Príncep de Condé, prenent-lo per boig. Un boig, però, pels seus escrits, ben sorprenent.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.