TW
0

L'acte organitzat per l'Ajuntament d'Alcúdia, dissabte passat, per celebrar els primers 10 anys de Diari de Balears va constituir una crida a la responsabilitat de tots els que creim en un país millor i estam disposats a treballar per assolir aquest objectiu. El sentit de la responsabilitat ens ha de menar a abandonar el llast de les lamentacions i la recreació en les nostres deficiències i en les nostres mancances, també en la sobrevaloració dels obstacles. Amb més o menys intensitat, aquest seria el punt en què coincidiren tots els que prengueren part en la celebració de dissabte passat a Alcúdia, i Antoni Basses en va fer un dels arguments del seu brillant parlament. La pròpia existència de DdB proclama la vitalitat d'una llengua que, gràcies a l'ús que en fan els mitjans de comunicació públics de la Generalitat de Catalunya, sobretot, però també per la seva presència general en el conjunt dels mitjans de comunicació en els països catalanoparlants, en la indústria editorial i en l'audiovisual, en el món universitari i de la recerca científica, com també a internet, ens convida a clausurar qualsevol discurs que contengui ni que siguin partícules de derrotisme. Aquesta lliçó i aquest missatge són el nucli de qualsevol posicionament respecte de la llengua com a agent estructurador del país. Sens dubte, l'assumpció d'aquest apriorisme és essencial per fer camí de cap a la plena normalitat, que se'ns és negada amb la imposició de tota casta de límits, com ara mateix podem veure amb alguns pactes dels dos principals partits polítics, com el que fixarà el tractament de la llengua en la reforma estatutària. L'abandó del victimisme no implica el gest més lleu de relaxació de la vigilància, sinó la intensificació de la combativitat des de la convicció que tot allò en què es basa el futur del país esbossa un panorama en el qual es pot viure amb l'orgull d'una identitat que, si ha sobreviscut als pitjors embats de la història, ens omple de raons i de drets. Diari de Balears ha aportat alguna cosa més que un gra d'arena a aquesta tasca. La seva existència demostra que les coses no són com molts voldrien que fossin ni com alguns proclamen que són. La societat mallorquina gaudeix d'una salut i d'una vitalitat que té, en la determinació del grup liderat per Pere Serra d'editar un diari en català, la seva prova més sòlida.