Miquel Ferrà i Martorell06/10/06 0:00
TW
0

Rondallaire entre els rondallaires, Mossèn Antoni Maria Alcover, sota el pseudònim Jordi des Racó, recollia amb gran il·lusió i esforç, una bona part de la nostra literatura oral: el conte popular des de les seves vessants més diverses. I a través de tals relats assistim a la presència de nombrosos éssers mítics, relíquies de les nostres creences més antigues, algunes medievals, d'altres originades entre les boires de l'antiguitat clàssica. Una d'aquestes figures inesborrables és la del gegant: «Camina caminaràs, d'es cap de set dies trobà ja sa primera murada i sa portassa amb sos tres gegantots que la guardaven...» (El príncep Corb). Els gegants dels contes de Na Marieta, S'Aigo Ballant, En Joanet Cameta Curta, Na Tricafaldetes, Es Geperut, S'Ermita, Es tres ger mans, En Pere Poca Por...Gegants que procedeixen dels ciclops de la vella cosmogonia hel·lènica, Polifem al cap de tots ells, ferotges i antropòfags. «Sent olor de carn humana/ ja em menjarem aquesta setmana...» -diu la cançó de l'home-muntanya en versió mallorquina- «Això era un gegant que estava dins un grandiós pinar, i tots es que s'hi acostaven, los se menjava més que depressa...

Ignoram si s'han trobat, especialment en el territori del pla illenc, algunes restes humanes de talla gegantina. És més probable que a la vista de tants edificis pretalaiòtics i talaiòtics, «clapers de gegants» en la llengua tradicional, l'home d'altura mitjana pensàs en la més que probable existència de titànics personatges. I curiosament, algú estableix una certa associació entre la vinya i les «cases de gegant»...

Ens referim al que diu l'historiador Louis Charpentier a la seva obra: «Les géants et le mystère des origines» quan ens vol respondre a la pregunta: «Existí un poble de gran estatura, els gegants dels contes i llegendes». Aquesta és la versió de Charpentier:

«Sia com sia, és digne de nota que tots els llocs de vinya que produeixen grans vins, que els antics prenien de bon grat com a medicina, es troben a regions que poden considerar-se com a sagrades, assenyalades, ja pel seu nom mateix, ja per monuments megalítics.

No coneixem molt bé l'antiguitat de la vinya, o almanco del seu conreu. S'introduiria, sens dubte, molt prest, ja que el primer acte de Noé en sortir de l'Arca -segons la Biblia- fou plantar-la i agafar una gatera, de la qual restà memòria en les Sagrades Escriptures. Sembla així mateix que determinats vins han estat considerats sempre, si no com a sagrats, almanco vinculats a les coses sagrades. Existeix algun ressò del que deim en Homer. I Rabelais no amagava que reconeixia en el vi i en l'embriaguesa una importància d'iniciació.