«Les noves tecnologies responen als temps que corren, l'art
sempre ha estat modern». Tanmateix, «els més joves les usen més
intensament», per la qual cosa artistes pertanyents a «altres
generacions», com a Soledad Sevilla, les utilitzen com «un
mecanisme puntual, no com un element habitual». Sevilla va
participar ahir capvespre a Es Baluard en la segona taula-debat de
l'Art Tech Media, que va tractar sobre Art digital. Crítica i
política cultural.
Tot art, en ser modern, «s'avança sempre al seu temps» ja que
«la història té el seu ritme i condemna al fracàs el que va per
davant». I per això les noves tecnologies aplicades al camp
artístic són rebutjades pels espectadors, malgrat «l'habitual dels
mitjans que empren, com Internet o la imatge de vídeo». «Existeix
cert rebuig a renunciar allò manual i allò tradicional, com ja va
succeir amb l'abstracció i la figuració». Encara així, «es
produeixen moltes escombraries», que s'han de seleccionar. «Sabem
reconèixer el bon artista, però no tots som capaços d'arribar a
aquell nivell».
Quin és el problema en l'actualitat? «El camp d'investigació de
la pintura s'ha reduït, té molta retòrica, no com els nous
conceptes, més verges». Ara ha nascut un art «més polític i
social», que en ocasions renega del passat. «S'ha de conviure, no
destruir ni desqualificar. No em consider combativa, però m'agrada
fer reflexionar la gent. I per això m'incomoda la creença que només
pot usar-se el nou llenguatge, una autèntica tirania».
La seva manera de lluitar contra aquesta idea és reafirmar-se en
els seus propis conceptes i formes de crear. «M'afecta el meu temps
i el moment que vivim. Crec en la pintura d'anàlisi i de
perseverança, en l'art com a religió». Es considera cada vegada una
mica més «autista», mantenint una posició «més mística i
introvertida» que la porta a elaborar menys i més destil·lat». «Sé
que hi ha un altre llenguatge que s'imposa, que fa que centres
d'art i museus no en requereixin la resta, però aquest fet origina
que em reafirmi en les meves teles i les meves instal·lacions».
En demanar-li sobre si morirà la pintura, l'artista afirma que
«no crec que la pintura mori, però possiblement passi a ésser
minoritària, com ha succeït amb la poesia». El quadre «s'ha
injuriat com a art burgès», quan, en realitat, «salva vides». «La
pintura és fonamental, bàsica, l'únic que roman dins d'aquesta
voràgine que viu la societat. L'art és un bé necessari».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.