La faula de Guillem de Torroella

-Professor Nadal, com sorgí la idea d'emprendre una revisió de La faula?
-La iniciativa fou de Pere A. Serra. En un principi jo n'era reticent perquè ja hi havia una edició de l'any 1984, a cura de Jaume Vidal Alcover i Pere Bohigas. Després de revisar-la, vaig me'n vaig adonar que era possible publicar una versió millorada. Aquesta vindria a perfeccionar alguns aspectes com són la investigació del vocabulari i l'adaptació al català actual, actualitzar la bibliografia així com aportar dades inèdites sobre la biografia de l'autor.

-El poema ve precedit per un llarg capítol de preàmbuls...
-La finalitat era enquadrar l'obra i l'autor dins la Mallorca del segle XIV i demostrar la qualitat literària de la peça. Els articles introductoris espinzellen el perfil biogràfic de Torroella i de la seva família; es fa una introducció a la llegenda artúrica. Maria Jesús Rubiera, professora de la Universitat d'Alacant, escriu sobre les possibles fonts literàries de La faula. A més, he tingut la sort de comptar amb la col·laboració del senyor Martí de Riquer i de la seva filla Isabel, professora de la Universitat de Barcelona. Si hi ha poques edicions de La faula és perquè és una obra de difícil accés. Només ens ha arribat un manuscrit complet i tres de fragmentaris. Per altra banda, està escrit en un català molt aprovençalat i per això mateix es compta amb una adaptació paral·lela. Si aquesta obra s'hagués originat a qualsevol altra cultura europea seria un text bàsic per a la formació cultural del país.

-Seria molt útil conèixer quina fou la formació de Guillem de Torroella, de la qual només es poden fer conjectures...
-Guillem de Torroella és un personatge sobre el qual tenim poca informació. La família Torroella es dedicava a la milícia però Guillem s'abocà a les inquietuds culturals. Manifesta ell mateix a La faula que coneixia la llengua francesa i s'ha documentat que era una persona que viatjava sovint a Catalunya. També degué viatjar sovint a París i a Itàlia. D'altra banda, tenia un profund coneixement de la història bíblica i de la mitologia grecollatina. L'historiador Jocelyn N. Hillgarth, en un estudi sobre les col·leccions de llibres a la Mallorca medieval, demostrà que, des de la conquesta, hi havia a l'illa un destacat conreu literari amb nodrides biblioteques per part d'una classe social preparada i formada que admirablement comprenia també molts d'artesans.

-Quines són les proves que ens duen a pensar en l'èxit que hauria pogut tenir en el seu moment La faula?
-Èxit és un terme relatiu. Avui posaríem incís en l'àmbit d'expansió de la seva difusió quan La faula no degué ser coneguda més enllà de Mallorca. Però a l'illa la seva popularitat va bastar per conèixer la família de l'autor com els «Torroella de la Faula». Per altra banda, el text influí en autors posteriors com Bernat Metge, Anselm Turmeda i Joanot Martorell.

-Fins a quin punt és aquesta història depenent del mite artúric?
-Ara tenim una visió molt negativa del concepte de la còpia. Però antigament s'entenia més aviat com una inspiració i fins i tot un homenatge a allò que es considerava una obra mestra o cap aquell que havia estat capaç de crear-la. Leonardo da Vinci copiava Yáñez de Almedina; l'Eneida de Virgili té molts de versos que són una traducció d'Homer al llatí, i tants d'altres. Torroella recreà una història a partir d'un mite ja existent: en tragué arguments i el personalitzà. El fet que la història comença i acaba a Mallorca n'és tot un exemple.

-Què pensau vós sobre la lectura política del poema?
-La faula té dos missatges destacats. En primer lloc, la defensa dels valors cristians reflectits en l'ideari cavalleresc de la Taula rodona, l'exaltació de l'amor pur i la lluita contra la pobresa i la injustícia. En segon terme, es fa una reivindicació de la independència del Regne de Mallorca front a la reincorporació a la corona aragonesa, fet que ocorregué el 1344. El rei Artús, a través del diàleg amb Escalibor, fa veure al protagonista que hi havia abans uns monarques bons, preocupats per la seguretat del seu poble, ara sota les regnes d'uns altres reis dèspotes i usurers.

-Quina funció pren en el poema la història i la llegenda?
-El mite requereix la història per fer-se entenedor. La història serveix per transmetre l'ideal que impulsa l'obra. Després la història ha d'estar ben construïda. Com diuen els italians: «se non é vero é ben trovato».