La batalla de Gettysburg, esdevinguda el juliol d'aquell any, fou un dels enfrontaments més llargs, cruels i sagnants de la Guerra de Secessió entre els estats del sud i del nord en el territori dels actuals Estats Units d'Amèrica. Ianquis i confederats hi caigueren com mosques. Després, a la tardor, era construït un cementiri nacional per a tots aquells que havien resultats morts a Gettysboug, un topònim que ja mai se separaria de la història. A la cerimònia d'inauguració, el president Abraham Lincoln, va voler pronunciar un discurs a manera de pregària. Es aquest:
«Fa vuitanta-set anys que els nostres pares donaren vida en aquest continent a una nova nació, concebuda en la llibertat i basada en el principi que tots els homes han nascut iguals. Estam ara immersos en una gran guerra civil, posant a prova si aquesta nació, o qualsevol altra així concebuda i sostinguda, pot perdurar. Ens trobam reunits dins un ample camp de batalla d'aquesta guerra. Ens hem congregat per a dedicar part d'aquest a lloc de descans etern d'aquells que donaren la seva vida per tal que la nació existís. És del tot just i natural que així sia fet. Però en un sentit més ample, no podem dedicar, no podem consagrar, no podem beneir aquesta terra. Els valents, vius i morts, que aquí lluitaren, la consagraren ja amb el seu esforç, sense que estigui en la nostra mà afegir ni llevar res a tal consagració. El món poc notarà del que aquí diguem, ni ho recordarà durant molt de temps; però mai no oblidarà el que ells aquí varen fer. A nosaltres, els vius, ens pertany el deure de dedicar-nos a l'obra inacabada que ells amb tanta noblesa començaren i continuaren. Ens pertany també a nosaltres consagrar-nos a la tasca immensa que tenim al davant: honrar aquests morts, i amb el seu exemple fer créixer el nostre entusiasme per la causa a la qual donaren ells totes les seves forces; mostrar-nos de forma decidida a evitar que els caiguts en la contesa no haguin mort vanament; fer que la nació, amb l'ajut de Déu, rebi un nou baptisme de llibertat, i que el govern del poble pel poble, i per al poble, no desaparegui de la terra.»
Abraham Lincoln (Hodgenville, Kentucky, 1809-Washington, 1865) havia estat diputat republicà i antiesclavista ja abans d'esser elegit president. Fou segurament aquesta militància, l'abolicionisme, que mogué els pobles del sud a sublevar-se quan Lincoln, amb el seu programa, pujà a la presidència. Acabada la guerra fou reelegit. Això era el 1864. I tanmateix fou màrtir de les seves idees.
La intolerància i el fanatisme el perseguiren. Poc després de la victòria nordista era assassinat quan assistia a una funció teatral celebrada a la ciutat de Washington. Era el 14 d'abril de 1865.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.