Un film de l'ex-Iugoslàvia tanca el concurs del festival de Donosti

Matt Dillon va rebre el premi del Festival Internacional de Cinema

TW
0

El film Puesto fronterero, una coproducció de tots els països membres de l'ex-Iugoslàvia i ambientada uns anys previs al conflicte, va tancar ahir la competició de la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià, que va exhibir, fora de concurs, l'últim del danès Lars Von Trier, la comèdia Dogma El jefe de todo esto.

Nascut a Zabreg el 1947, el cineasta Rajko Grilc torna 20 anys després a l'antiga Iugoslàvia per oferir a Puesto fronterero una visió, que es desenvolupa en clau de comèdia i acaba de manera tràgica, del que era el sistema el 1987, pocs anys abans que esclatàs la guerra. Un temps en què l'aleshores Iugoslàvia encara es paralitzava en la data de l'aniversari de la mort del mariscal Tito, creador d'aquest país artificial, d'aquest sistema socialista fet a base de la fusió d'ètnies, que acabaria descomponent-se.

Es tracta de la primera coproducció entre les diferents nacionalitats de la vella Iugoslàvia i compta amb un repartiment en el qual s'inclouen actors de tots els països resultants després de la contesa. Tanmateix, la intenció de Grilc no és fer un viatge nostàlgic cap s un sistema, el socialista, que va posar greus dificultats a l'exhibició del seu cine, sinó mostrar, segons va assenyalar el realitzador després de la projecció, «el que érem abans que començàs la guerra».

D'altra banda, després d'haver creat el moviment Dogma, Lars Von Trier se'n va allunyar en els seus darrers treballs. Ara torna de nou a les seves regles amb El jefe de todo esto, però té dubtes sobre si en el futur tornarà a repetir aqueixes normes que ell mateix va dissenyar.

Cal recordar que l'actor novaiorquès Matt Dillon, que ahir va rebre el premi Donosti del Festival Internacional de Cinema, medita el retorn a la direcció després de la seva estrena i únic precedent amb City of ghosts (2002), dins una carrera situada en «un punt mitjà». Un Dillon greu, serè i contingut va expressar davant els periodistes el seu intens desig de posar-se rere la càmera quan pugui, i va revelar l'existència d'alguns projectes, també en el seu vessant com a intèrpret.