Una festa contemporània amb molta tradició

XAVIER RIUTORT.Palma.
El que va començar com un espectacle nou amb foc i dimonis ha esdevingut una festa popular amb molt arrelament a Mallorca. Per ventura els elements tradicionals o la passió flamígera dels mediterranis és el que ha fet que hagi tingut tant d'èxit la Nit de Foc i els Correfocs arreu de l'Illa. Des dels primers espectacles d'Iguana Teatre amb la Nit de Foc als anys vuitanta, poc a poc han anant sortint colles de dimonis als pobles, i s'estene els correfocs (cercaviles amb pirotècnia) i els balls de diables per tota Mallorca, uns elements festius sense els quals les nostres festes ja no serien el mateix, a causa de la força amb la qual han arrelat, mostrant-se ja com una celebració gairebé tradicional.

Alaró, sa Pobla, Santa Margalida, Muro, Sóller i Sant Joan són alguns d'aquests localitats que ja tenen una associació que ofereix un correfoc o un espectacle de dimonis. Cada grup té la seva pròpia idiosincràcia, estètica, manera de cremar i de fer l'espectacle. Uns donen més importància a la teatralització i altres a l'element lúdic.

Segons explicà Carles Molinet, membre fundador de La Iguana, «tot començà amb la Nit de Foc. L'any 1988 oferírem espectacles a Sant Antoni a Sa Pobla i a Sant Sebastià a Palma, i després a altres pobles, Alaró, Artà, sa Pobla, Santa Margalida..., molts ara en tenen les seves pròpies colles. Mai s'havia fet un espectacle de correfoc. Durant 16 anys La Iguana ha ofert el seu espectacle, per després donar el relleu a Els Arreplegats». La companyia començà amb condicions bàsiques, amb artefactes que es varen millorar amb el temps, després d'una temporada de perfomàncies pirotècniques. «Aquesta festa s'ha convertit en tradicional, de fet el terme Nit de Foc per referir-se a aquest tipus d'espectacle ve del nostre grup». L'èxit que tingué La Iguana potser vingui de la mescla de teatre modern i elements festius tradicionals. «Era un espectacle professional, amb molts d'elements de l'imaginari mediterrani, com el dimoni bufonesc que és el de les rondalles».

Els paral·lelismes es deixen notar. Si bé els dimonis de la Nit del Foc i dels Correfocs no tenen res a veure amb la nèmesi de Sant Antoni, hom hi pot trobar similituds, com el caràcter burlesc i pocavergonya, però a la vegada simpàtic que mostra al carrer. Entre les diferències, trobam que el dimoni apareix tot sol, per contra dels dimonis que surten en grup. Amb la voluntat de recuperar o almanco reforçar un personatge folklòric propi, algunes colles recorren a la figura del dimoni per dissenyar la seva vestimenta. La colla de Santa Margalida, els Hiachat, per exemple, ha agafat com a base «el vestit del dimoni de la processó de la beata per crear la disfressa», com aclarí Joan Malondre, membre d'aquesta colla. Paradoxalment enguany fou el primer cop en quatre anys que no actuaren a les festes del seu poble, per decisió política.

Moltes de les colles s'animaren i crearen un espectacle atretes per les ja existents a les terres catalanes. Algunes fins i tot foren apadrinades per una del Principat, com la d'Alaró, que va aprendre de la colla de Vilafranca del Penedès les tècniques pirotècniques i sobretot el ball centenari dels diables de Catalunya. La Colla de sa Pobla sorgí en part arran de les festes al barri de Gràcia a Barcelona, on els poblers pogueren veure «com s'implicaven els dimonis a la festa que organitzam en aquest barri», segons Antoni Torrens, un dels fundadors del grup de dimonis d'aquesta localitat.

BESTIARI MEDIEVAL.
Algunes colles han afegit als seus correfocs figures gegants mitològiques, igual que fan les de Catalunya. Unes criatures amb un fort gust medieval: grifs, dracs i bèsties de dos caps són alguns dels exemples. Els dimonis de Sant Joan per exemple crearen la parella de corbs del Puig de Sant Nofre, treta de la història oral d'aquesta localitat. Per la seva part, la colla d'Alaró s'ha afegit en aquesta recuperació de les imatges medievals amb la figura de Na Marrantxa, que també es nodreix de les fonts de les llegendes mallorquines, ja que representa una rata-pinyada, símbol de la victòria del rei en Jaume. Així les llegendes, moltes de vegades recloses a l'oralitat o als llibres, comencen a prendre forma i a sortir al carrer. Tota festa té un començament, fins que el seu arrelament la fa tradicional.