Els tresors de Despuig (1846)

TW
0

Joaquim Maria Bover publicava, el 1846, la Notícia Histórico-Artística de los museos del Eminentísimo Señor Cardenal Despuig existentes en Mallorca, i on detalla bona part de les adquisicions i troballes d'aquell «príncep de l'Església» per terres italianes.

Els Despuig eren propietaris des del 1620 de l'alqueria de Raixa, situada «sub ipso monte», tota envoltada d'oliverar i alzinar, amb hortes d'arbres fruitals i esplèndides vinyes. El Cardenal Despuig estimava molt aquesta propietat rural i per això decidí dotar-la de les seves col·leccions arqueològiques i artístiques, quelcom que amb el temps seria conegut -com explica l'historiador Jaume Salvà- com el Museu de Raixa. Aquest mateix autor ens recorda en el seu llibre, El Cardenal Despuig, (1964) que «un cert pintor escocès afeccionat a les antiguitats havia adquirit una vinya a Arriccia, prop dels monts Albans, amb la intenció de fer-hi excavacions i especular amb les seves troballes arqueològiques. Se suposava que en aquella terra hi havia vestigis de l'antiga Arriccia, esmentada per Estrabó, allà on Domicià féu contruir un superb temple en honor de la nimfa Egèria; però l'escocès no tingué encerts en les seves excavacions o no l'acompanyà la sort en aquella empresa, i és cosa certa que desitjava treure's del damunt aquella propietat que havia consumit les seves economies amb un fruit ben escàs, de manera que Despuig li comprà el terreny amb ànim de seguir les excavacions, empresa que comptà amb el seu entusiasme i la seva tenacitat.»

Per part seva, Gaston Vuillier ho conta així: «A Itàlia va comprar al pintor escocès Hamilton, que hi feia excavacions, un temple que Domicià havia dedicat a Egèria i va continuar els treballs a càrrec seu. Del 1767 al 1787 tingué la sort de descobrir la majoria de les escultures que formen al museu actual.»

Això ho deia el francès el 1888. Des de llavors, han passat moltes coses, però Mallorca posseeix encara part d'aquell llegat. Salvà perllonga les dates d'aquelles excavacions fins al 1796 i ens diu que aquells treballs «foren coronats pel millor èxit. Els esforços, fatigues i quantioses sumes que posà Despuig en aquella empresa donaren el resultat que desitjava de fer-lo propietari de valuoses peces arqueològiques, que conservà com el seu més apreciat tresor. Vasos etruscs, àmfores romanes, bronzes, escultures gregues i romanes, llucernes, urnes cineràries, marbres, alabastres, pòrfids, peces completes i ben conservades i restes mutilats, tot plegat ho exhumà l'egregi purpurat per a formar-ne una riquíssima col·lecció que engrandí amb altres adquisicions, i això, perfectament catalogat, fou translladat a Mallorca...» Un «divertimento» cardenalici digne d'un magnat humanista o renaixentista del segle XVIII. Diríem, millor, neoclàssic?