TW
0

XAVIER RIUTORT. Tàrrega.
La Fabulosa Ciència del Dr. Grau i les Bessones Grimm té com a finalitat unir la didàctica científica amb l'entreteniment, mostrar com els contes tenen una explicació racional. Amb aquesta peça, escenificada ahir migdia i l'horabaixa, s'han presentat a la 26ena edició de la Fira de Tàrrega el Teatre de la Sargantana i Tàbata, dues companyies, una mallorquina i l'altra catalana, que han ajuntat esforços per oferir una producció conjunta i comptar així amb més ajudes institucionals i més territori d'acció. La dramatúrgia és de Jonay Roda i Pere Fullana, que també s'encarrega de la direcció.

La peça, que es presenta en versió catalana i castellana, conta a ritme de cabaret quatre contes, en veu dels seus tres actors: Aina Cortés, Feliu Plasencia i Mary Ramírez. Tres d'ells prou coneguts: Els tres porquets, La caputxeta vermella i El soldadet de plom. El darrer és una invenció pròpia que narra els secrets de la pluja. Explicar els diferents tipus de materials que existeixen a la natura, per què caputxeta arriba més tard que el llop, per què el soldadet de plom es fon amb el foc, els punts cardinals, la força del vent, són algunes de les qüestions científiques que s'hi desvelen.

Dirigit a infants d'entre sis i dotze anys, l'obra està pensada per presentar-la a famílies i escoles perquè hi ha dues versions segons el tipus de públic. Com aclarí Cortés, «en veritat és un poc per a totes les edats, ja que hi ha gags per a adults». El resultat definitiu és fruit d'un treball d'improvisació que, com explicà Plasencia, «sortí a partir de l'impuls dels diferents personatges» i, com replicà Ramírez, «és una creació col·lectiva».

L'estètica de l'obra agafa elements de diferents èpoques i estils, canviant les formes narratives dels contes populars. Des del hip-hop fins a cançons clàsiques del món del cinema, els actors van narrant els contes i explicant les qüestions científiques amb els referents propis de cada un d'ells. «L'estètica en general és de Fullana. Però nosaltres hem posat elements trets del nostre imaginari. Per exemple, el meu personatge viu un poc del venedor de carrer dels anys cinquanta, que la nostra generació podia veure de petits», digué Plasencia. Un personatge que combina el món màgic (els miracles de les fires) amb el científic. «Els nostres són trets dels programes televisius de la nostra infantesaa, com l'123», afegí Cortés, «quan improvises surt tot el teu bagatge».

Aquesta era la primera vegada que la representaven en castellà. «Hem hagut de canviar un poc tot, perquè sona diferent, té una altra fonètica, sobretot amb les cançons», comunicà Plasencia. Després de l'actuació, de gairebé una hora de duració, es dóna un dossier d'activitats perquè els alumnes puguin continuar aprenent sobre aquestes narracions i sobre la ciència. La peça que s'estrenà el febrer al Teatre Municipal de Palma ha passat, a part de Tàrrega, per la localitat catalana d'Igualada. Torna a la capital mallorquina per Nadal, al Teatre del Mar, però abans serà mostrada a la Setmana de la Ciència de Manacor i Inca. A partir del febrer començaran una gira per Catalunya.