José Martí enviava des de Nova York un article periodístic al director de La Nación. Ens referim a José Martí (1853-1895), revolucionari independentista cubà, de família valenciana, que exiliat en els Estats Units ha de sobreviure treballant el periodisme. Els seus articles tenen les virtuts del gran observador i analista. En el cas que comentam, els artesans dels Estats Units havien decidit celebrar una gran desfilada en els primers dies de setembre per a demostrar al món que eren la força i el motor de tota economia, un mèrit que reivindicaven...
«Martells avall! Ànimes amunt! Els nins a cavall dels seus pares!
Els que edifiquen el món se'n volen apoderar un cop a l'any. Així, al davant d'un espectacle solemne, es decidiran a obrar en justícia els abusadors, i entraran en por els dèspotes; mal li ha d'anar al qui es vulgui asseure sobre tots aquests homes. Un exèrcit, un autèntic exèrcit que mou les seves formidables esquadres pels carres de Nova York. Quina fermosor, quina netedat, quina grandesa! Vint mil, entre homes i dones! Antany en posar un rei la mà sobre l'espatla d'un afalagador de palau o un carnisser d'homes o un guardador de la porta per on entrava a robar plaers la majestat, ja ho feia cavaller; enguany, veure aquestes gents humils, aquests pobres alegres, aquells vells honrats, aquestes dones malaltisses, aquests creadors de si mateixos, és com rebre un títol més decorós i net de noblesa: Home et faig! -va dir el Creador- i li posà en els llavis la paraula, i entre el cabell i els ulls, una espurna; des d'aleshores ni ser duc, ni marquès, ni comte, ni vescomte, ni baró, és ser més que home. Per què el que viu d'esquena als seus, o a l'empara de castes afavorides, ha de menester més respecte que el que lluita per obrir-se pas en la terra difícil, amb la pena del rebuig humà al damunt, abandonat als seus esforços propis? Cucs em semblen tots aquests menyspreadors del pobres; si els aixequen els músculs del pit i es mira davall, ben segur que hi veurem el cuc. Quan un pobre exagera els seus drets, tallam les seves pretensions en bona hora, que ningú tengui un dret que pugui fer mal a l'altre; però rebutjar com a criatures que taquen i avergonyeixen a aquells, les quals virtuts pacients i admirables ni un sol dia serien capaços d'imitar els que les rebutgen, és una malifeta digna de càstig públic...».
José Martí havia arribat a Nova York procedent d'Europa, però sense haver pogut posar un peu a l'Espanya dels seus majors. Tenia vint-i-set anys i molt bona ploma. Havia publicat ja un drama patriòtic, assajos polítics, articles de molt diferent temàtica. Però aquella processó obrera l'impactà.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.