El departament de Cultura del Consell està treballant en l'elaboració del Mapa de Lectura Pública de Mallorca per conèixer quines són les mancances i els problemes de les biblioteques de l'Illa. L'estudi servirà com a «instrument per planificar les actuacions de les administracions públiques en matèria de biblioteques públiques, ja que donarà a conèixer l'estat en què es troben i, per tant, quins són els paràmetres a millorar», va explicar Guillem Ginard, director insular de Cultura del Consell.
Nativitat Muntaner ha estat la tècnica del Consell encarregada d'elaborar el document. En primera instància, Muntaner ha realitzat una introducció històrica molt detallada que inclou des de la primera biblioteca de Mallorca, que va aparèixer el 1835, fins a l'actualitat, amb un total de 100. El Mapa de Lectura té en compte quin tipus de biblioteca és (central insular, central urbana, local, bàsica o punt de biblioteca), tipologia que hauria de definir-se segons el nombre d'habitants de la localitat que l'acull (des de 0 fins a més de 10.000).
L'estudi valora la superfície del local (els metres quadrats que té), el fons que allotja (el nombre de volums de la seva col·lecció), el personal que té, l'equipament que té i el seu horari. Una vegada que es coneix la situació de tots aquests paràmetres es pot descobrir si es compleix amb els requisits o no i quins aspectes s'han de millorar.
«Avui, una biblioteca ha de ser un punt d'accés a la informació, de lleure i d'interès cultural. Ha de comptar amb la premsa diària i amb l'especialitzada, a més d'amb una bona mediateca», segons Muntaner. El resultat de l'estudi serà l'eina per «avaluar la situació actual» i conèixer «on han d'aplicar-se els ajuts». «Un valor afegit és la qualitat de la col·lecció del centre, que ha d'estar vigent, ser actual i renovar-se». El mapa «permetrà no només estructurar les biblioteques», sinó també evitar l'anomenada «fractura digital». Per què? «Perquè han d'adaptar-se al futur i introduir les noves tecnologies com, per exemple, Internet. A més, han de tendir cada vegada més a treballar en xarxa». Si no, no s'actualitzen i, per tant, no compleixen amb els paràmetres adequats.
Un altre dels beneficis del pla, que s'haurà d'anar revisant, serà que servirà per «igualar el sistema bibliotecari, que sigui igual per Mallorca». Hi ha diferències entre les de les ciutats i la resta? «Les de les ciutats són millors, però encara tenen elements a millorar». Quins són els principals dèficits de les biblioteques mallorquines després de la primera anàlisi? «Globalment, s'han de millorar els locals i els fons, a més d'introduir Internet. El personal també hauria d'estar més ben preparat i tenir la formació adequada». Hi ha biblioteques a cada municipi? «No, a Deià i Escorca no n'hi ha».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.