La Hispània Citerior vista per Llorenç Moyà

-Senyor Vidal, Hispània Citerior és un poemari amb un clar rerefons polític...
-És un llibre molt compromès si miram el moment en el qual fou escrit, el 1961. A causa de la censura franquista no es pogué publicar fins vint anys després. Llavors, les circumstàncies polítiques i culturals ja eren diferents. Al llibre, hi apareix també un clar compromís amb la catalanitat.

-Què fa un oficial criminalista escrivint poesia?
-El seu ofici no va tenir gairebé cap repercussió literària. Aconseguí una plaça en el Jutjat acabada la carrera i hi treballà tota la vida com un gris funcionari. La seva vertadera vocació era la literatura. Començà a escriure quan esclatà la Guerra civil. Ho féu en castellà perquè era la llengua familiar. El seu pare, militar, havia nascut a Madrid. Moyà aprengué el català amb el servei de la casa, al carrer i a l'escola. Literàriament es optà pel català gràcies a la influència de Maria Antònia Salvà, Miquel Ferrà i Guillem Colom.

-Devers l'any 1950 es decantà per una poesia més personalitzada. Què pretenia aconseguir?
-Pretenia, com d'altres companys de generació, sortir de l'encasellament de l'Escola mallorquina, que fou la seva primera font. Aquesta superació el dugué a una pròpia evolució en la qual la formalitat en va ser l'element primordial. La conjunció de la preocupació per la forma i també pel contingut crític es produiria a l'època classicista i especialment a Hispania Citerior. Moyà també treballà la literatura de caire popular.

-Quin paper juga la seva intimitat en pla poètic?
-Moyà era una persona bonhomiosa i divertida, gran afeccionat a l'organització de festes. La festa del Vermar a Binissalem, per exemple, és una recuperació de l'escriptor i d'un grup d'amics. Però la poesia d'aquest autor, en general, defuig la interiorització; i quan inevitablement delata la seva intimitat, pren un caire pessimista segurament per l'angoixa amorosa. Era una persona homosexual que duia amagada aquesta condició. A més, el seu aspecte físic «migrat» -com deia ell- degué repercutir en la seva autoestima. A l'obra Polifem, per exemple, s'identifica amb el monstre ciclop.

-El teatre de recreació clàssica es diluí amb la dissolució del Règim. Creieu que ha perdut significació?
-Moyà ha passat a la història literària com a poeta de la postguerra però també és un dels més importants dramaturgs illencs del segle XX, tan desert, per altra banda, de grans autors. Llorenç Moyà féu un teatre de tall clàssic i històric que anomenà «teatre de la llibertat». Utilitzà mites clàssics per fer crítica política i social. Crec que aquesta intenció emparada en ressonàncies grecollatines sempre mantindrà l'interès del lector-espectador i seran perdurables potser fins i tot més que la seva poesia.

-Com era la relació entre Moyà i Llorenç Villalonga?
-Eren bons amics. Moyà negà que escrigués narrativa per influència de Villalonga. Però és cert que el curt període que es dedicà a la narrativa, entre el 1952 i el 1957, coincidí amb el moment en què la seva amistat s'intensificà. També hi degué influir l'amistat amb Camilo José Cela. La iniciativa, l'any 1956, de posar el nom de Llorenç Moyà a un carrer de Binissalem, fou d'aquests dos escriptors.

-Com s'ha de llegir Hispània Citerior?
-S'han de tenir en compte els símils entre l'Estat espanyol i l'Imperi Romà. Roma s'identifica amb la Castella centralista i imperialista; la llengua llatina, com la castellana, és la que es vol imposar sobre la Hispània Citerior... També hi podem veure conceptes diversos com la submissió política i cultural. Moyà distribuí, al llarg del llibre, diferents elements de la cultura clàssica que llegits en clau política reflecteixen la repressió franquista, la manca de llibertat i la submissió del poble Citerior, entre d'altres.

-El missatge críptic, està totalment desxifrat?
-La intenció general és prou clara i, malgrat la dificultat d'algunes imatges, en cap moment no s'obstaculitza el gaudi del lector. Això sí, la complexitat conceptual del llibre fa que no sigui un poemari de lectura fàcil. Tot i així, el pròleg del llibre pot servir de guia de lectura perquè se'n descriuen tots els elements que li donen forma.

-En què es basa la unitat d'estil que lloau de l'obra?
-Moyà sempre va procurar elaborar uns llibres molt unitaris: del pròleg al colofó. Hispània Citerior té una unitat exemplar que es dóna tant en la temàtica com en el plànol formal. Usa una mètrica estudiada i un llenguatge homogeni. El lèxic és culte i a la vegada genuí. I les metàfores i els símbols fan voltes sobre els mateixos eixos. Crec que es tracta, en definitiva, d'un poemari rodó.