«Tot el meu esforç s'orienta en aquest moment cap a la pintura»

-Com ha estat el vostre bot de la música a la pintura?
-Quan ets pintor sempre pintes, encara que no com a artista. L'any 2000 alternava les dues ocupacions. Una mica més tard vaig deixar de compondre per complet per dedicar-me professionalment a l'art. Tanmateix, aquesta exposició a la Fundació Miró és gairebé la primera que faig a Espanya. Vaig debutar a Miami, a la galeria de Craig Robins, després a Monterrey, a la galeria de Ramis Barquet, on han exposat els artistes americans més importants dels anys 80 i 90. Més tard vaig exposar a Londres, a l'Allsopp Contemporary, a Los Angeles, a l'estudi de Jason Rhoades, i ben aviat viatjaré a Milà i a Shangai.

-I ara Mallorca.
-Sí, però això no és una exposició realment. És com si els personatges de la col·lecció WS100, els més importants financers de Wall Street, anassin visitant llocs. Primer varen anar al Palau del Marquès de Comillas i ara acudeixen a la casa de Miró per commemorar el seu 50è aniversari, com si estiuejassin a Mallorca i haguessin estat convidats a sopar. És un concepte, una performance.

-Què significa exposar a la casa de Miró?
-Miró és un dels més grans pintors de la història de la humanitat. A més, admir les seves característiques personals, algunes de les quals crec que compartesc. És un honor que Joan Punyent hagi pensat en mi per a aquesta celebració, encara que també és cert que dóna respecte.

-La vostra carrera musical vos va obrir portes al món de l'art?
-Crec que no. A la majoria de llocs on he exposat no em coneixen, molts dels galeristes no han sentit mai una cançó de Mecano. M'he donat a conèixer com qualsevol altre artista. Estava passant per una època complicada de la meva vida, travessava un divorci desagradable i no em venia de gust fer música, sinó pintar. Pintava les cartes dels tràmits legals. També pintava quadres figuratius inspirats en la Guerra d'Iraq.

-Hi ha hagut interacció entre la vostra faceta de músic i d'artista?
-L'art és unitari. Els artistes són persones que converteixen en art el que els va ocorrent, més enllà de les seves destreses tècniques o la seva capacitat creativa. El meu discurs és que l'artista no és una persona limitada a una tècnica concreta, sinó que es pot moure entre diferents àmbits. En aquest moment de la meva vida, trob la pintura millor mitjà d'expressió que la música. M'agrada ser meticulós i aprofundir, així que la totalitat del meu esforç s'orienta ara cap a la pintura, però no som una persona d'idees fixes, així que tampoc no descart canviar d'opinió en un futur i tornar a la música, encara que la resurrecció de Mecano és molt complicada.

-Quin art reivindicau?
-M'agrada l'art expressiu però sense perdre riquesa conceptual, i l'art útil, que encara que durant temps han estat fora d'estètica, crec que en ara són el camí més carismàtic de l'art.

-Què us suggereix la mercantilització del món de l'art?
-Gran part del meu treball versa precisament sobre això. La meva performance xerra de la importància del fet mercantil en la societat actual i de com l'art és una extensió, una futura síntesi, d'aquesta societat.