Mor als 95 anys d'edat l'únic premi Nobel del món àrab, Naguib Mahfuz

L'escriptor i articulista destacà sobretot per la seva aportació al «realisme social»

TW
0

L'escriptor egipci Naguib Mahfuz va morir ahir als 95 anys d'edat a l'hospital del Caire on ha estat quaranta-quatre dies ingressat, la mitat a la unitat de cures intensives, per problemes pulmonars i renals. L'escriptor va ser ingressat el 18 de juliol passat per aplicar-li cinc punts de sutura al cap, ja que ensopegà amb una estora a ca seva. Durant les darreres tres setmanes el seu estat de salut havia empitjorat a causa dels problemes respiratoris, per la qual cosa els metges que l'atenien l'havien hagut de connectar a un respirador artificial.

En qualsevol cas, el seu estat de salut es va començar a deteriorar l'any 1994. Un integrista islàmic li clavà un ganivet al coll, després d'acusar-lo d'anar contra l'Islam en el seu llibre Fills del nostre barri. Aquest atemptat li causà danys greus en la visió i en l'audició, així com una paràlisi al braç dret.

Mahfuz ha estat fins al dia mateix de la seva mort un exemple per a altres autors contemporanis àrabs, que intentaran ara seguir l'empremta de l'únic literat en aquesta llengua guanyador del premi Nobel. El novel·lista, definit pel primer ministre egipci, Ahmed Nazif, com «un dels pilars del realisme social àrab», serà enterrat avui en un funeral d'Estat, al qual assistiran les personalitats principals de la política i la literatura del país. La seva llarga trajectòria com a poeta, novel·lista i articulista, per la qual va merèixer el premi Nobel el 1988, ha portat els crítics a considerar-lo el major cronista àrab contemporani.

Nascut l'11 de setembre de 1911, Naguib Mahfuz, casat i pare de dues filles, era el menor dels set fills d'un funcionari, adquirí un coneixement profund de la literatura medieval i aràbiga mentre estudiava el batxillerat i, ja a la Universitat Rei Faruk I -avui Universitat del Caire-, on estudià filosofia, començà a escriure articles per a revistes especialitzades, com ara Al Maya o Al Yadid. Amb la finalitat de perfeccionar el seu anglès, es dedicà durant uns anys a la traducció. En acabar els estudis, començà a escriure relats de ficció.

L'any 1938 publicà la col·lecció Xiuxiueig de bogeria i entre 1939 i 1954, publicà tres volums d'una sèrie projectada de 40 novel·les històriques ambientades en el període faraònic. Amb posterioritat, Mahfuz es dedicà a escriure sobre temes socials i alguns guions. És considerat un dels autors àrabs contemporanis més innovadors i el tema central de les seves novel·les ha estat l'home i la lluita contra el destí. El 1947 publicà la novel·la El carreró dels miracles, un dels escrits més importants juntament amb la Trilogia del Caire (1956-1957). La seva producció comprèn quaranta novel·les i col·leccions de contes, i se n'ha traduït una gran part a l'anglès i al francès.