El trepà dels primitius (1948)

Miquel Ferrà i Martorell31/08/06 0:00

Josep Pla visitava el Museu Arqueològic de Barcelona, on observava peces de l'antiguitat de les Illes fins a la creació de la província romana Baleàrica. Durant més de trenta anys i, per tant, abans i després de la Guerra Civil espanyola, el Servei d'Investigacions Prehistòriques de la Diputació de Barcelona, sota la direcció del doctor Colominas, havia recollit, en diferents campanyes, nombroses restes i objectes de poblats i coves sepulcrals. S'estudiaren ceràmiques, metalls i ossos. Punyalets de forma triangular, claus, punxons de coure i os, vasos de forma globular o esferoïdal, projectils per a fona... i de bronze, espases de puny massís i fulla esvelta, amb fort nervi central; punyals; destrals amb fil semilunar; destrals tubulars; puntes de llança amb aletes laterals; collars; pectorals fets amb barretes de secció cilíndrica.. .Una d'aquestes coves sepulcrals que més curiosos vestigis han aportat és la de la cometa dels Morts, a Escorca, prop del monestir de Lluc, indret de generós llegat i que saludava Guillem Colom amb aquests versos: «Jo us imagín teixint de dia/ i desteixint, si cal, de nit,/ Penèlopes sense alegria,/ mentre a la guerra era el marit./ Hores d'angúnia i melangia,/ dies de febre i de neguit,/ els vostres dols, qui els comptaria,/ si el temps es perd dins l'infinit?/ Vídues esclaves sens ventura,/ quina fou vostra sort futura?/ Teixir la tela del més fort/ com en temps dels vells Atrides?.../ Oh angoixa eterna d'unes vides,/ pitjor que el càstig de la mort!».

Puix que els guerrers talaiòtics lluitaven ara en els rengles cartaginesos, suara en els dels romans. Mercenaris de tota la vida.

I el més curiós és haver trobat, entre les restes humanes del «santuari» sepulcral, algun crani amb evident trepanació quirúrgica.

Els cirurgians moderns han fet servir el trepà, un instrument usat per a foradar el crani i consistent en un cilindre buit de vora dentada que es fa girar com la boca d'un filaberquí o una barrina. Sembla que ja a l'època romana es feien operacions semblants amb instruments, com és natural, molt més primitius. No sabem si els mallorquins antics, trepanats, sobrevisqueren a tals intervencions, si moriren temps després i foren sepultats en aquestes coves, i si aquelles trepanacions tingueren lloc fora de l'illa, allà on el pacient havia anat a combatre. Sabem, en canvi, que els primers hospitals romans estaven vinculats a les tropes: primer, els ferits en combat eren allotjats a cases de rics; després en una tenda a part en el campament militar; i finalment en hospitals.

El material quirúrgic consistia principalment en instruments per a tallar, com l'escalpel, ganivet petit de fulla prima i punxeguda; les tisores i els ganivets de tota mena, amb els quals obrien abscessos, extreien pòlips, practicaven operacions de pedra, feien incisions profundes en els músculs i amputaven membres. Entre els instruments de penetració hi figurava la sonda o «specilla», a través de la qual eren introduïdes les substàncies guaridores.

Llavors hi havia les agulles de sutura, les pinces per a subjectar o estrènyer, les pinces dentades per a extirpació de pòlips o tumors i els fòrceps, per a pressionar o separar la carn. Tot plegat, tecnologia romana que procedeix del jaciment d'Empúries i que també pot esser contemplada, en el seu instrumental, en el Museu Arqueològic de Catalunya. Com a document gràfic, són igualment famoses les imatges d'un fresc de Pompeia on es veu com un metge guareix les ferides d'Enees, el príncep llegendari troià, heroi de L'Eneida de Virgili.