Aquell estiu neix Lord Jim, un d'aquests personatges de ficció tan universalment celebrats que arriben a eclipsar, fins i tot, la figura del seu autor-creador, i que no era altra que Josep Conrad, és a dir, Józef Konrad Korzeniowski, escriptor britànic d'origen polonès. Nascut a Ucraïna, Berdichev, el 1857, morí a Bishopsbourne, Kent, el 1924, ja consagrat i famosíssim com a narrador d'aventures. Quan disset anys després, en sortir una edició definitiva, algú critica el personatge, l'escriptor, que no hauria d'haver fet cas d'una veu desconeguda qualsevol, ho lamenta. I això ens diu fins a quin punt aquell home, conegut pel seu caràcter enèrgic, era ànima sensible...
«De vegades m'he demanat si no era aquest, per a mi, el preferit entre tots els meus llibres. Som enemic declarat de tot favoritisme en la vida pública, en la privada i encara en el delicat punt de la relació que existeix entre un autor i les seves obres. Per principi no vull tenir preferències, però no he d'arribar en el meu rigor fins el punt que em desagradi i em faci enfadar l'estimació que algunes persones mostren en favor de Lord Jim. Ni he de dir allò que no ho puc entendre. No, però una vegada vaig tenir l'avinentesa de sentir-me perplex i sorprès. De retorn d'un viatge a Itàlia, un amic meu va estar parlant amb una senyora a qui el meu llibre no agradava. Em va saber més greu, que no pas la sorpresa, saber els motius d'aquella antipatia: Sap vostè -havia dit la senyora- tot allò és d'un caràcter massa malaltís! (Malaltís, Lord Jim?). Aquesta opinió em donà motiu per estar devers una hora capficat en reflexiva inquietud. A la fi vaig arribar a la conclusió que, un cop fetes totes les consideracions necessàries sobre si l'afer en si mateix era alié a la normal sensibilitat de les dones, aquella dama no podia ser mai italiana, (italiana de caràcter, és clar) i ni tan sols europea. Tanmateix cap temperament llatí hauria notat res de malaltís en l'aguda conciència de l'honor perdut (que és el «leitmotiv» de Lord Jim). Aquesta conciència pot anar errada o estar en la certesa o, fins i tot, esser condemnada com artificial, i potser que el meu Jim no sia un dels tipus més comuns i estesos. El que si puc assegurar sense por, als meus lectors, és que no resulta esser producte d'una manera de pensar fredament perversa. Ni és tampoc una figura filla de les boires del Nord. Un matí, ple de sol, a les populars rodalies de certa badia d'Orient, jo mateix el vaig veure passar en cos i ànima, impressionant, movent a pietat, significador, sota un nigul, completament silenciós. Em corresponia, amb tota la simpatia que era capaç, cercar les paraules justes per a tot allò que aquell personatge representava. Era un dels nostres».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.