El 'free-lance' Mozart i contemporanis seus clouen les Serenates de Bellver

La Salzburg Chamber Soloists interpretarà un programa de l'època

TW
0

Què seria avui dia d'un geni com Mozart? «Tal volta seria el millor pianista del món», assegurava ahir el pianista Herbert Schuch; «tal volta es dedicaria al jazz», afirmava Lavard Skou-Larsen, concertino/director de la Salzburg Chamber Soloists, que demà, sota el lema Mozart i els seus contemporanis, clourà les XXXVI Serenates d'Estiu al Castell de Bellver.

Essent com és el 2006 l'Any Mozart i celebrant Joventuts Musicals de Palma el seu cinquantè aniversari, aquest és un concert adient per dir adéu a un cicle que presenta una salut envejable.

Els organitzadors han volgut que en el programa hi hagi quelcom més que Mozart. Així, l'obertura de La Clemenza di Tito de Mozart, amb arranjaments del seu contemporani Sigismund Neukomm, serà seguida de la Simfonia número 52 en do menor d'un gran amic del geni de Salzburg, F.J. Haydn, i deConcert per a piano i orquestra en do major d'Antonio Salieri. Aquest no era l'enemic de Mozart -hipòtesi que sostenia la pel·lícula Amadeus-, ans tot el contrari, segons defensaren ahir Schuch (solista en aquesta peça) i Skou-Larsen. «Salieri tenia un bon lloc com a músic i no el veia perillar ja que Mozart, tot i l'admiració que tothom li professava, fins i tot el mateix Salieri, era més un free-lance de la música pel seu tarannà caòtic i desorganitzat», assegurava Skou-Larsen. Salieri, que era compositor d'òperes, va escriure dos concerts per l'admiració que sentia envers el de Salzburg. D'aquí la importància d'aquesta tercera peça, que no s'ha tocat mai a Mallorca i a la qual Herbert Schuch ha dedicat molt de temps.

La segona part del recital estarà protagonitzada per la Simfonia en si bemoll major de Leopold Mozart, el pare de la insigne criatura, qui l'inculcà l'amor per la música, i la clourà la Simfonia número 29 en la major de Mozart, el músic que, d'infant, va adquirir tanta de tècnica assegut al piano que, de gran, no tenia cap necessitat de perfeccionar-la.