Eric Blair, més conegut com George Orwell, escriptor britànic nascut a l'Índia (Motihari, 1903) i que acabà la seva existència mortal a Londres el 1950, autor de relats satírics i d'anticipació, així com crític del totalitarisme, vingué voluntari a Espanya durant la guerra civil (1936-1939) per a combatre en els rengles de les tropes republicanes. En el seu llibre de memòries, Homenatge a Catalunya ens ofereix curiosos detalls d'aquell enfrontament bèl·lic i fins a quin punt en va esser, amb tot el seu esperit romàntic i aventurer, un dels seus protagonistes...
«Un capvespre, Benjamín ens va dir que havia de menester quinze voluntaris. L'atac al reducte franquista que havia estat suspès uns dies abans havia de tenir lloc aquella nit. Vaig untar amb oli els meus deu cartutxos mexicans, vaig embrutar la baioneta perquè si és massa lluenta delata la nostra posició i vaig fer un paquet amb un bon tros de pa, tres dits de xoriço i un cigar que la meva dona m'havia enviat des de Barcelona i que guardava des de feia molt temps. Foren repartides les granades, tres per cap. El govern espanyol havia aconseguit a la fi fabricar una granada decent. En principi era també la mateixa del tipus Mills, però amb dos asseguradors en lloc d'un. Després d'haver-los llevat, hi havia un interval de set segons abans que la granada esclatàs. El seu principal inconvenient era que un dels asseguradors anava massa endurit, i l'altre molt fluix, de manera que es podia triar entre deixar els dos asseguradors, amb el risc que llavors el més endurit no sortís en un moment de gran perill, i llevar-lo i estar sempre amb la por que l'artefacte no esclatàs dins la butxaca. Però era una granada petita i manejable que complia bé la seva funció.
Poc abans de la mitjanit Banjamín ens va conduir, a tots els quinze, cap a la Torre Fabián. Des del capvespre no havia deixat de ploure. Les síquies de reguiu estaven plenes i cada cop que ens topàvem amb una d'elles l'aigua ens arribava a la cintura. Enmig de la fosca total i entre cortines de pluja, en el pati del mas una massa obscura d'homes estava esperant. Kopp ens dirigí la paraula, primer en castellà i després en anglès i ens explicà l'estratègia de com havíem d'atacar. En aquell lloc, el rengle franquista formava un colze en L, i la barricada que anàvem a destruir es trobava en una part alta del terreny, a l'angle mateix de la L. Una trentena de nosaltres, la meitat anglesos i l'altra meitat espanyols, sota el comandament de Jordi Roca, el nostre cap de batalló (en la milícia un batalló eren quatre-cents homes), i també de Benjamín, havíem d'avançar arrossegant-nos i tallar les tanques de filferro enemigues. Jordi tiraria la primera granada per a donar el senyal, llavors els altres, amb una pluja de granades, desallotjaríem els franquistes i ens apoderaríem de la seva posició, sense donar-los temps de reagrupar-se».
A l'alba havien aconseguit el seu objectiu i Orwell, per a celebrar-ho, es fumà el seu cigar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.