«L'autor del primer diccionari mallorquí sostenia la unitat de la llengua catalana»

El lingüista té la tesi que Pere Antoni Figuera sostenia la unitat de la llengua catalana, malgrat que dedicàs el diccionari a la varietat de Mallorca. Els tres arguments principals del filòleg són: primer que a l'obra predomina l'article literari (en lloc de l'article salat), segon que Figuera considera el valencià com a pertanyent a la mateixa llengua (creà un diccionari de termes antics per comprendre l'obra d'Ausiàs March) i tercer la presència de cultismes. Segons Veny, la polèmica del «gonellisme» (que defensa que el mallorquí i/o el balear és una llengua distinta al català) no té gens de sentit, perquè a l'Illa «només hi ha una llengua pròpia: el català de Mallorca».

Guillem Ginard, director insular de Cultura, explicà que el treball toca «una temàtica molt interessant i poc tractada. A més, la signatura de Veny significa qualitat». Segons el filòleg, «aquest és el primer diccionari sobre la varietat dialectal de Mallorca. No és simplement bilingüe, sinó que és descriptiu i monolingüe, perquè explica el significat dels mots, amb 60.000 entrades, variants, frases fetes, significats, onomatopeies, gentilicis i antroponímics».

El tractat té un gran interès perquè intenta fixar el català de Mallorca amb una ortografia original que reflecteix la manera de pronunciar dels dialectes, i comprèn cultismes, no només paraules col·loquials. És tot una font testimonial de la llengua xerrada fa gairebé dos segles. Així, hom pot trobar-hi mots i frases de fa temps, que ja no s'utilitzen per superposició del castellà. També sorprèn, si tenim en compte que el va escriure un religiós, la presència de mots vulgars relacionats amb el sexe, com 'boixar'. Diccionaris posteriors, com el d'Unos amigos, i l'enciclopèdic Alcover-Mol aprofitaren moltes de les seves entrades.

El catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans comentà que el llibre sortí d'una conversa amb Bartomeu Font Obrador, que en fa l'estudi introductori. «El llibre també vol ser un homenatge a la seva figura; Llucmajor tenia un deute amb aquest historiador».