Setze poetes per al canvi de l'últim mil·lenni

-Senyor Rosselló, quins trets compleix aquest llibre?
-En primer lloc, cal dir que no es tracta pròpiament d'una antologia. És més aviat una selecció d'obra d'alguns poetes que m'han semblat representatius d'aquests últims anys i que mantenen actituds i perspectives diferents davant el fet poètic.

-Explicau-nos amb quins criteris heu fet la selecció dels autors.
-He intentat que els autors escollits tinguessin un cert nombre de publicacions i que representassin les principals tendències de la poesia d'avui. També hi ha un criteri de gust personal i subjectiu, al qual crec que tinc dret, encara que potser no tothom acceptarà.

-En conjunt, hi ha més valors unificadors o més elements diferenciadors entre els poetes d'ara?
-La poesia actual es caracteritza per una diversitat de camins. Per tant, traçar unes línies comunes resulta molt complex. Per altra banda, el lligam entre la poesia, l'experiència i la voluntat de treballar el llenguatge són presents en quasi tots els autors.

-Antònia Vicens digué que els joves pensen que amb una carrera i un ordinador ja es pot esser escriptor...
-Devia voler dir que alguns joves escriptors no són conscients que, abans d'escriure, cal haver fet moltes lectures i moltes provatures, assimilar moltes experiències, reflexionar seriosament sobre el que volem dir... Jo crec que tots els joves escriptors que ho fan mínimament bé han fet aquest procés.

-En tenim més quantitat, però es correspon a una major qualitat?
-Si miram el que es publicava ara fa una trentena d'anys, veurem que hem guanyat tant en quantitat com en qualitat. Precisament per això no sembla que hi hagi hagut gaire avanç. En canvi, dins els anys 70, es va créixer molt en quantitat, però no se superà la poesia de la generació de postguerra (Llompart, Bonet, Vidal Alcover...) la qual cosa creà la sensació que s'havia retrocedit en qualitat.

-És possible que els poetes, recercant l'originalitat, caiguin en un esteticisme sense contingut?
-Potser alguns autors escriguin sense dir res, només com un joc estètic. La majoria, en canvi, vol dir coses al lector, la qual cosa no significa que sempre el missatge sigui prou clar o que assoleixi un nivell estètic vàlid. Naturalment, totes les provatures són acceptables sempre que es facin des de l'honestedat. És més, sovint és més important el procés que no el resultat.

-En el ressorgiment de la poesia als 70, els poetes de la postguerra esdevingueren mites. Quins referents hi ha ara?
-Vivim en una societat en què els mitjans de comunicació i la publicitat creen autèntics miratges. Avui pareix que Llompart, Blai Bonet, Llorenç Moyà, Miquel Àngel Riera... estan oblidats. Potser no apareixen prou als diaris ni els editors no els anuncien, però jo crec que continuen ben vius en l'activa minoria dels lectors de poesia. La influència d'aquests noms sobre els autors posteriors és ben palesa. El ressò emperò dels «imparables» fou més aviat efímer.

-Els poetes nascuts passat el franquisme són més individualistes per la manca d'una lluita comuna o per què?
-És evident que haver viscut o no el franquisme és un fet decisiu. El sentit de la utopia es va perdre quan va desaparèixer l'objectiu comú de combatre el dictador. Ara bé, l'excessiu individualisme posterior és nefast per a una cultura que encara passa per una situació de resistència, perquè impedeix que les accions conjuntes puguin anar endavant.

-Els estils no moren mai del tot. Com és l'actual moment de la poesia?
-En literatura no hi ha res que no estigui inventat. Però tot el que es crea sense propòsit d'imitar sempre té l'empremta del creador nou. Potser avui hi ha dues línies, més o menys difuses: aquells que escriuen des d'una duresa expressiva i aquells altres que segueixen el corrent d'una poesia més clara i, sovint, més musical.

-Què és la poesia de l'experiència, tan en voga als anys 80 i 90?
-S'ha parlat d'aquesta poesia com una tendència important de la nostra lírica; es tracta de la comunicació de la pròpia experiència vital del poeta a través de la seva obra. Tanmateix, el 90 per cent de la poesia de sempre és poesia de l'experiència. En canvi, els jocs gratuïts o l'experimentalisme pràcticament desapareixen durant aquestes dècades.

-El llegir és essencial i l'edat és un factor. Existeix de ver la poesia jove?
-La lectura sempre és bàsica, sobretot per als joves però també per a tots. L'edat és un mite, encara que en poesia la precocitat sigui freqüent. El terme «poesia jove» és un clixé. La poesia sempre és jove.