Un avió fantasma (1931)

Miquel Ferrà i Martorell12/08/06 0:00

Una fotografia presa des del dirigible Graf Zeppelin descobria l'existència d'un avió perdut en els gels de l'Àrtic. Posada en observació dels experts la fotografia, algú afirmà que seria segurament el Latham de Guilbaud, l'hidroavió que anà amb Amundsen a la recerca de Nobile. Posteriors exàmens del document posaren en evidència que no es distingia en l'aparell cap tipus de flotadors i que es tractava per tant d'un avió terrestre amb dos motors en tàndem. Hi hagué nombroses opinions i cap de totes elles prou convincent. Afirmaren que no era tampoc el Oiseau Blanc de Nungessen i Coli. Seria, tal volta, un dels nombrosos avions que varen desaparèixer, el 1927, quan volien fer la travessia de l'Atlàntic?

En tot cas, un avió fantasma. L'historiador francès Robert de la Croix, autor del llibre Mysteres de la mer, dedica moltes pàgines a confirmar allò que un adagi mallorquí ens predica ben a les clares: «La mar fa forat i tapa». Hi ha, efectivament, tota una història, ben dilatada i oculta, de milers i milers de naufragis de totes les èpoques i de les quals no hi ha més testimoni que les restes que són sota l'aigua refugis de la fauna marina.

«Alguns mariners vells -diu l'historiador abans esmentat- pretenen poder llegir el destí d'una nau segons el seu aspecte, segons la manera amb la qual els anys la modifiquen, la modelen. Però no ens donen el seu mètode, puix que és més una qüestió d'intuïció que de tècnica. Feis vosaltres mateixos aquesta experiència. Passejau-vos al llarg d'un port negre de navilis i imagineu llurs destins. Aquest acabarà sens dubte a una drassana de demolició. Després d'una trentena d'anys de servei serà venut als comerciants en ferro vell i el seu casc, abans batut per les ones oceàniques, serà esquarterat. Aquest altre, quan la seva màquina ja no marxi bé, quan durant molt de temps haurà gemegat de falles mecàniques, serà venut a un armador que el farà servir encara amb propòsits obscurs. Aquest mercant, finalment, allà baix, xocarà contra una roca o serà víctima d'un incendi o d'una guerra, o tot simplement, serà abandonat a alta mar i assenyalat ja per a sempre amb el misteri. Si és així, encara n'hi haurà amb millor fortuna de no morir tan fàcilment, puix que ja és sabut que alguns vaixells posseeiexen una admirable resistència. No es poden enfonsar perquè sembla que la metamorfosi que han obtingut els posa a l'abric de la mort natural dels altres navilis. Ells es troben per damunt dels naufragis i pertanyen a la categoria de les naus vives...».

Poesia i filosofies a part, avions i vaixells no són res sense l'ànima de l'home, sense els sentiments del vell mariner, sense la saviesa del llop de mar... Són com aquests vestits que l'home, en morir, ha de deixar a ca seva i que ens recorden la mida del difunt.