J. S./P. G. Manacor.
Un any més el jaciment d'època bizantina de Son Peretó a Manacor ha iniciat les tasques de consolidació i revitalització de tota la zona excavada en anteriors campanyes. Però aquesta feina que en principi no havia de donar cap nova troballa ha tret a la llum cinc tombes d'enterrament i dues sitges per a l'emmagatzament de cereals en habitacions ja excavades en les campanyes dels anys setanta i vuitanta. Aquestes novetats foren presentades ahir per la regidora de Cultura Maria Antònia Mercant; la directora del Museu d'Història de Manacor Malen Salas i el regidor d'Agricultura Toni Sureda i el director de l'excavació l'arqueòleg Mateu Riera.
Mateu Riera va explicar amb gran entusiasme aquests descobriments per la seva importància arqueològica i històrica, ja que «l'època bizantina es caracteritza per la manca d'informació sobre la vida dels habitants, per això, se'ls coneix com els segles obscurs de les Balears». D'aquesta manera, les noves troballes ajudaran a conèixer les formes de vida dels seus pobladors. «És la primera vegada que es troben sitges de l'època bizantina a Mallorca», afegeix l'arqueòleg. Aquestes sitges consistien en un forat en terra on s'aplicava una capa d'argila a les seves parets i amb una tapa s'hi podien conservar els cereals durant un any. Un cop quedaven en desús, aquestes sitges es convertien en femers, cosa que ha servit per a la recuperació d'abundants materials d'aquella època, com per exemple fragments de la mola d'un molí o restes de ceràmica i vidre.
En les importants novetats també cal destacar la troballa de cinc tombes, quatre adultes i una infantil, en una habitació ja excavada a l'any 1982. Aquestes tombes estaven excavades a la roca i tapades amb una llosa d'opus signinium (és a dir, composta d'arena, calç i tros de ceràmica) i recobertes amb una capa de morter. Aquestes tombes respecten la tradicional forma d'enterrament: el cap en direcció a l'oest i les cames en direcció a l'est. Mateu Riera també explicà que «el fet de trobar enterraments en les habitacions podria ser bastant comú ja que sempre es procurava enterrar al costat dels llocs sants, com és aquest cas la basílica paleocristiana de Son Peretó».
També cal recordar el llarg període de funcionament d'aquest poblat bizantí que va estar en marxa aproximadament 200 anys. Això va poder provocar el canvi d'usos entre les distintes zones del jaciment. Les restes trobades fins al dia d'avui assenyalen que la massiva presència de cendres podria assenyalar una ràpida destrucció. Aquesta nova campanya d'excavacions a Son Peretó i que s'inicià el passat 24 de juliol que s'allargarà fins a finals del mes d'agost preveu que amb tres anys de restauració i revitalització de totes les zones ja excavades s'aconsegueixi crear un itinerari, amb panell didàctics per permetre una visita autoguiada al jaciment de Son Peretó.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.