El cant de la Sibil·la, més a prop de ser patrimoni immaterial de la humanitat

El Consell de Cultura Popular es reunirà amb la Unesco per preparar la sol·licitud

Un moment de les moltes representacions del cant de la Sibil·la.

TW
0

XAVIER RIUTORT.Palma.
El cant de la Sibil·la serà proposat com a obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat per a l'any 2007. L'expert en folklore i dansa Francisco Valcaneres, en representació del Consell Assessor de Cultura Popular del Consell Insular Mallorca, es reunirà dia 15 de setembre amb Lluís García, representant d'Unesco Espanya a Catalunya, per recollir instruccions per començar a preparar l'expedient d'aquesta sol·licitud.

Aquesta menció de la Unesco s'atorga cada dos anys. A l'Estat espanyol ja han estat dos els ritus que l'han aconseguida: el Misteri d'Elx i la Patum de Berga. «Si aquestes dues festes ho han aconseguit, no crec que tinguem cap problema; l'únic obstacle serà la llarga llista de proposicions», explicà Valcaneres, «perquè el cant de la Sibil·la és prou específic i té suficient valor per ser considerat com a patrimoni de la humanitat».

Aquest primer contacte amb la Unesco servirà també per posar-se al dia amb les noves bases d'aquesta catalogació patrimonial, que encara no s'han fet públiques. Una vegada realitzada la reunió, es començarà a omplir l'expedient, que haurà de ser lliurat abans de novembre de 2007. Per a aquesta tasca, serà bàsica «la col·laboració dels experts en el cant de la Sibil·la», puntualitzà Valcaneres.

El Consell Assessor de Cultura Popular i Tradicional es constituí, entre d'altres, amb la finalitat d'aconseguir aquesta menció per al cant de la Sibil·la, una de les mostres festives i rituals més antigues de l'Illa. El Consell, presidit per Dolça Mulet, consellera de Cultura, està format per un grup d'experts en matèria folklòrica i cultural com són: Xavier Carbonell, professor de música tradicional del Conservatori Superior de Música de Palma; Gabriel Frontera, director de l'Escola de Música i Dansa de Mallorca; Antoni Perpinyà, expert en recuperació del patrimoni; Felip Munar, professor de Cultura Popular de la UIB; Josep Rotger, director de la companyia Teatre de Ministrils; el músic Tomàs Salom i Josep Pastor, expert en folklore popular, i el mateix Valcaneres.

Una de les raons més importants és conservar aquesta peça, que un temps s'interpretava en molts indrets de parles romàniques i que ara només queda a Mallorca i a l'Alguer. Es té notícia de la seva interpretació durant l'Edat Mitjana en moltes seus catalanes (entre les quals hi ha les de Barcelona, Girona, Vic, Montepeller i Tarragona), on es conserven fragments del text. A més, n'hi ha versions en llatí i provençal.