El cas d'Agustina Renier (1834)

Miquel Ferrà i Martorell26/07/06 0:00

Una al·lota francesa de vint a vint-i-dos anys, bella, rossa, es va embarcar a Calais, i desembarcà a Douwres. Durant la travessia, puix que semblava estar embarassada en avançat procés, va gaudir de moltes atencions per part de passatgers i tripulants. La baixaren a terra asseguda en una cadira de mà, tot fent-li alenar espirituoses essències per a combatre el mareig que patia. Amb una paraula, tothom es mostrà sucre i mel per ajudar-la. I tanmateix plorava la pobra amb patètics accents i es queixava de molèsties i dolors. Es trobava en observació, damunt el moll, al davant del despatx de la duana, quan un funcionari anomenat Fernyhongh, que presumia de tenir alguns coneixements de medicina, s'hi apropà.

La senyoreta Renier protestà de seguida. Va dir que ja es trobava molt millor. Que aquells auxilis no eren importants. Agustina va explicar que el que volia era anar, el més prest millor, a la fonda o hotel on tenia reservada cambra. Però Fernyhongh ho impedia i deia i tornava a dir que aquell trasllat, en aquells moments, era força perillós, ja que no trigarien a anunciar-se els dolors del part. Manà doncs, sense escoltar les protestes de la interessada, que aquesta fos portada a una saleta de la duana, per a, seguidament, avisar d'urgència la comare. La franceseta assegurava sentir-se molt millor però els seus clams seguien essent inútils. A la fi, després d'un quart d'hora, vingué el part, tal com havia pronosticat el tal Fernyhongh. Aleshores, la senyoreta Agustina Renier, àngel d'innocència, embarassada, segons la pròpia història, per un maleït seductor de casa important, casat i pocavergonya, que l'havia després abandonada, va parir, exactament, segons nota detallada dels duaners: cent quaranta-cinc vares d'encaixos; sis vels de la mateixa tècnica i qualitat, una esclavina, disset peces de cordó, sis ridículs, quatre parells de mitges de seda, dos parells de guants, trenta-vuit parells de calces comunes i quaranta-vuit foulards de Lió. En resum, una càrrega de merceria de contraban capaç d'abastir una botiga de vetes i fils amb moda del moment. El periodista continuava la broma i afirmava que el doctor Monsieur Geoffroy-Saint-Hilaire, estudiós de monstres, hagués celebrat aquest raríssim naixement, un part únic en els annals de la medicina i d'un fenomen que la història natural mai comentaria prou.

Són nombrosos els trucs, la «picaresca», del que practica el contraban, del que treballa en el mercat negre, l'enginy del que vol vendre productes estrangers sense pagar duana, quelcom que compta en aquestes illes amb un llarguíssim historial, especialment en els segles XVIII, XIX i primera meitat del XX, és a dir, abans del boom turístic que si ha encimentada per una banda la cara d'aquest país, l'ha rentada per una altra en canviar d'activitats crematístiques.