Una novel·la premonitòria (1926)

Miquel Ferrà i Martorell19/07/06 0:00

A deu anys de la Guerra Civil Espanyola i tretze de la Segona Guerra Mundial, un escriptor argentí, Manuel Ugarte, publica El camino de los dioses, que té com a subtítol «Novela de la próxima guerra», puix que sembla que ja ensumava el que s'esdevendria en aquell món enfollit, desesperat i agressiu. S'havia parlat molt del «perill groc» que havia de venir de l'Àsia però també de les noves armes en mans dels científics. Explica un comentarista, en referència a la imaginativa, i no tan imaginativa obra, que «una realitat, l'antagonisme milenari de la civilització d'Orient amb la d'Occident, un temor, la guerra inevitable i fatal del Japó i Nord-amèrica i una hipòtesi científica, l'existència d'una poderosa màquina de guerra d'efectes fulminants i diabòlics inventada pels japonesos...són els tres dramàtics elements...» que serviren de peu a la narració. És evident que les coses no serien exactament com Ugarte les conta però que va saber fer una anàlisi del teòric enemic més proper al continent americà, tot emprant, és clar, el camí dels milers d'illes oceàniques.

La novel·la fou un best-seller. Encetava el gènere d'intriga i acabava fent dir a un dels personatges: «No pot ser d'altra manera. Oficialment no ha passat res. L'espionatge fou en tot temps una confirmació de la pau. Els diplomàtics se saluden, l'intercanvi comercial segueix. Nosaltres mateixos hem d'oblidar el que hem vist. Que res no pugui interrompre la superfície llisa de les aparences. Però seria tanta vanitat creure que el nostre govern està inactiu com imaginar que tot ha acabat amb aquesta escaramussa. En realitat, la guerra, ja ha començada. Ens trobam en plena acció. A centreamèrica, a Àsia, en les nostres mateixes ciutats hi ha un bullir d'ombres enemigues que lluiten, inventen, excaven, s'immolen segons la seva llei, per avançar amb més seguretat pel Camí dels Déus. És oberta una era durant la qual, ni dins l'ordre físic, ni dins l'ordre moral, se'ns serà donat distingir els terratrèmols materials dels artificials. Quan manco ho pensem, podem rebre un cop des de la fosca...».

Ugarte, imaginatiu, que segueix les seves premonicions amb el teló de fons de la vida burgesa quotidiana, exposa les que en aquells moments de la història eren altres inquietuds especulatives...

«Fins ara els inventors, els caps militars, els governs s'havien limitat a perseguir el màxim poder ofensiu i defensiu en la terra, en l'aire i en l'aigua, tot prenint l'aire, l'aigua i la terra en el sentit exclusiu del camp d'operacions. L'invent dels asiàtics representava una renovació total. Ja no es tractava d'arribar a ser els més forts o els més invulnerables dins dels elements sinó de mobilitzar-los, tot fent d'ells una arma ofensiva...».

I això, avui en dia, és un fet.