La premsa informa d'haver estat començades les obres d'encimentat al port de Sóller per tal d'instal·lar-hi el pal de l'estació telegràfica que, per les companyies «Eléctrica Española» i «Marconi Wireless Telegraph Company Limited» restarà establert a la zona de Muleta, al costat del far. També han començat les obres de l'edifici d'aquesta important estació. L'altura del pal és de setanta-cinc metres i la nova estació podrà comunicar amb totes les del sistema Marconi d'Europa.
La notícia causava, naturalment, sensació. S'acostaven els anys de nombrosos conflictes diplomàtics que durien, sense remei, a la Gran Guerra Europea, anomenada després Primera Guerra Mundial. Gràcies al savi Marconi, les notícies podrien passar a la premsa local i el lector sabria, amb poques hores de diferència, el que passava arreu del món. Així, per exemple, a començaments del 1913, els diaris, gràcies als serveis telegràfics més avançats, mostraven titulars com aquests: «La situació internacional és molt greu», «Aspectes alarmants», «Conflictes pertot arreu», «Els aliats es preparen per a seguir la lluita», «Àustria compra aeroplans i Romania camions», «Alemanya augmenta les seves reserves d'or», «Sulkhonlinoff, ministre de la guerra de Rússia, s'entrevista a París amb el president del Consell de Ministres, senyor Poincaré», «Alemanya i la seva gran esquadra de creuer», «Turquia podria evitar el repartiment de Síria», «Els aliats deploren la covardia de la triple entente»...
Guglielmo Marconi (Bolonya, 1874-Roma, 1937) havia dit: «Inauguram la veritable era de les comunicacions. El món ens semblarà molt més petit i els pobles de la terra molt més apropats». I així començava a esser. Marconi havia realitzat les primeres comunicacions, primer a curta distància, després transatlàntiques, mitjançant ones hertzianes. Efectivament, basant-se en els descobriments de Hertz i de Branly aconseguí el 1895 realitzar transmissions de telegrafia sense fils i establir comunicació entre distàncies curtes. Després, el 1903 aconseguia unir Cornualla i Terranova. Tot això li va valer el premi Nobel de Física el 1909, juntament amb K.F. Braun.
És evident que la gran majoria de la Humanitat, formada per l'home rutinari, intel·lectualitat «standard», vida sense més ambicions que les que facilita la societat de consum, mai no podrà agrair prou als savis els seus esforços altruistes. Santiago Ramón y Cajal s'adonava d'aquesta trista realitat i del que ha de ser el geni científic: «Precisament l'índex de les altes mentalitats és la seva capacitat extraordinària de treball.»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.